Amb la violència, la poesia s'esfuma. I plora.
Amb qualsevol mena de violència.
No és un imaginari, és per molt que ens costi de creure, una realitat. Trista i esfereïdora.
Mil·lers de dones són violentades, maltractades, violades o assassinades en mans "d'homes" que se'n creuen propietaris amb dret a decidir, i a manllevar vides.
Dones i homes, hem de dir prou!
Junts en contra de la violència.
.JPG)
20 comentaris:
Ara em fas sentir violent, que a mi la poesia em defuig des de sempre.
Trist que haguem de celebrar aquest dia, la violència de cap tipus no hauria d'existir, ni avui ni mai.
El que demostra que alguna cosa no va bé és que a aquestes alçades encara haguem de dedicar dies a aquestes atrocitats.
Què aviar poguem esborrar d'aquest dia la paraula violència!!
PROU!!!
crua i dura realitat, que hem de denunciar dir prou, arrencar les profundes arrels autoritàries; sembrant noves arrels igualitàries.
No, rotundament, a la violència de gènere, en qualsevol de les seves formes.
Però la poesia, si serveix com a camí per a plorar, potser sí que també és útil, ja que les paraules escrites de vegades substitueixen les que no es poden expressar de viva veu.
Una abraçada, Fanalet.
Junts, contra la violència, la de tota mena.
Hem de dir NO!!!!
I hem de dir PROU!!!
N
M'hi afegeixo.
Amb un prou fet, com tu dius, de poesia, de cultura.
Realment si tothom diu prou potser ho aconseguirem...
Però això s'ha d'ensenyar a les criatures des de ben petites, de forma adequada a l'edat, ja que de vegades veiem en els més joves actituds que fan presagiar adults
dominants i agressius...
Petons,
M. Roser
avui he tingut el plaer de conèixer a la Elisabet Almeda, una dona que, amb les seves investigacions com a sociòloga, donar a conèixer la realitat de moltes dones que d'una manera o altre pateixen violència, a les dones oblidades ...us convido a buscar les seves investigacions a la xarxa....
la violència no te genere...la violència sempre és VIOLÈNVIA...les victimes si tenen genere o edat o color o sexualitat....
Anònim/a,
he fet un primer cop d'ull a la xarxa i continuaré llegint.
Intueixo qui ets i sé que tu i jo tenim integrat un cert nivell (important, goso a dir) de compromís a favor de la no violència i a favor de les víctimes d'aquesta.
Està clar que la violència sempre és violència, però avui posava l'accent en totes les dones que la pateixen.
Una abraçada!
M. Roser,
te'n dono la raó i comparteixo el teu parer.
S'ha de començar des de menuts, proporcionant models de respecte i estima.
Hi ha actituds, en adolescents i joves, que fan fredetat, tens raó. Però tenim la responsabilitat de no girar el cap a l'altra banda.
Un petó i gràcies!
I algunes coses més, Jordi. Ens hem de comprometre activament i no deixar-ne passar ni una!
Una abraçada!
NO i PROU, Carme.
En tots els àmbits!
I quin món més dificilet...però sense claudicar!
Un petó ben gran!
Galionar,
la poesia pot ser un instrument, un llenguatge pacífic i de diàleg, amb una certa càrrega de compromís; però la realitat està a les cases, al carrer...i no sempre hi arriba.
Per tant, la veu ha de ser alta i clara en el PROU i MAI.
Una abraçada i gràcies pel colze a colze!
montse,
exactament això; vull dir que amb el PROU no n'hi ha PROU i s'ha de canviar bastantes coses més!
Una abraçada ben gran!
Esperem que si, montse, PROU violència!
Gràcies!
Tens raó, porquet, hi ha coses, actituds, comportaments i creences que no rutllen!
I alguna cosa hem de fer. o moltes encara.
Entre tots i totes, d'acord?
Un potxó!
XeXu,
res més lluny de voler fer-te sentir violent.
Permet-me dubtar en que la poesía et defugi. T'he llegit molt i sé que saps llegir-la.
Tens raó, és trist. Cap violència té lloc.
Em deixes fer-te un petó?
Ahir vaig estar a la presentació d'un llibre de relats: Discordancias de Elena Casado i no va faltar la lluita contra aquest entrebanc que encara a hores d'ara afecta a un gran sector de dones maltractades. Gràcies per fer-ne menció
"Es va inclinar i em va xiuxiuejar a l'orella: "Perdona'm, eh? Quan un home té problemes, la seva dona li ha de donar suport", i el molt malànima m'ha somrigut com un nen que hagués fet una entremaliadura. Una pallissa pel seu mal humor i perdona'm. Si hagués pogut, l'hauria mort allà mateix, encara retuda pel part, mirant aquell bé de Déu de fill que, per desgràcia meva, també era fill d'ell. Era la primera vegada que ho pensava: t'imagines la vida sense ell?" d'Isabel Clara Simó. MALÀNIMA... que vindria a ser sinònim de filldeputa, però sense faltar al respecte....
Publica un comentari a l'entrada