no pateixis... aquí, a peu de muntanyes, també ens arriba la salabror des del teu mar; clar que trobar-te aquí és una alegria -no celestial- sino marina! 7 petonets sense anonimat i unes set...o vuit abraçades! Felicita a l'Aleix de part meva! Apa que no estaràs contenta i "orgullosa" del teu navegant! Va...que si t'engreixes una micarrona, a tu, no et passarà res!!! :)
Saps, novesflors? Jo, "estudiant de lletres" sempre m'ha sabut greu no saber-ne més de números... Ja sé que mai és tard; fa uns dies vaig anar a parar a un llibre, que no recordo del tot, però que era un titol semblant a "La poesía de los números". Tinc pendent buscar-lo. Una abraçada!
magazine.cat, gràcies!!! m'acabes de descobrir un riu i m'han entrat la set de conéixer-lo!!!! Ara ja sé que és un afluent del Segre! A veure si un dia passejo per la llera i comprovo que el Set té set! Gràcies mil per la descoberta!
Les fulles de les acàcies a més d'emmirallar-se en els tolls, també són petites barquetes esgrogueïdes que hi suren... dies ha que cauen de l'arbre. Petons, M. Roser
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
16 comentaris:
Set gotes de pluja
set de paraigües blaus...
Set tolls que emmirallen
i set de xipollejar.
Bona nit, fanalet!
Gràcies, Carme, per avisar-me de la meva errada ortogràfica; ara si que s'emmirallen!
Un petó, my friend!
a veure si...
de manera anònima et puc dir que et continuo llegint, seguint i admirant, però no puc entrar, tchts,tchts...
7 abraçades.
Anònima Montse
Set tes estès
set bla distès
set sets emmirallant-se
beus i veus la pluja
La poeticitat dels números quan s'entrecreuen amb paraules :)
Tots teniem ja una mica de set de pluja,despres de tant temps de sequera...
Parlant de set, puc dir que i a un riu que s'anomena set i sempre te set.
Visca la pluja!!!
Aixo si, quan no fa mal.
Ben sadollades deuen haver quedat doncs! I la veritat és que ja era hora que fes un bon ploure!
Potxonet fanalet!
Carme,
amb el teu acompanyament poètic, em sembla que la meva s'ha quedat petitona, petitona!
Anònima Montse,
no pateixis...
aquí, a peu de muntanyes, també ens arriba la salabror des del teu mar; clar que trobar-te aquí és una alegria -no celestial- sino marina!
7 petonets sense anonimat i unes set...o vuit abraçades!
Felicita a l'Aleix de part meva!
Apa que no estaràs contenta i "orgullosa" del teu navegant!
Va...que si t'engreixes una micarrona, a tu, no et passarà res!!! :)
la reina dels jocs de paraules, elfreelang!
em trec el barret! :)
Chapeau i abraçada!
Saps, novesflors? Jo, "estudiant de lletres" sempre m'ha sabut greu no saber-ne més de números...
Ja sé que mai és tard; fa uns dies vaig anar a parar a un llibre, que no recordo del tot, però que era un titol semblant a "La poesía de los números". Tinc pendent buscar-lo.
Una abraçada!
jomateixa,
cert; tot i que tampoc cal passar-se de la ratlla. Avui hi ha hagut treva, i la veritat és que l'he agraïda! :)
Una abraçada!
magazine.cat, gràcies!!!
m'acabes de descobrir un riu i m'han entrat la set de conéixer-lo!!!!
Ara ja sé que és un afluent del Segre!
A veure si un dia passejo per la llera i comprovo que el Set té set!
Gràcies mil per la descoberta!
Porquet, les acàcies?
Estaven que "ni te cuento"!
Felices i regalimant!
Maremeva quin fart de ploure!
D'haver tingut la teva estoreta a l'entrada de casa, hauries quedat ben moll...;)
Un potxonet carinyós!
Les fulles de les acàcies a més d'emmirallar-se en els tolls, també són petites barquetes esgrogueïdes que hi suren... dies ha que cauen de l'arbre.
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada