Hi ha ombres,
potser massa atapeïdes.
Però la incontiguda pluja
de fa uns dies,
o algún ocell àvid de llum,
ha obert una finestra
en una de les fulles.
Per a què hi entri més claror.
Com un estrip petit
per l’esperança.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
23 comentaris:
Un foradet per veure el món...
Sempre l'encertes fanalet.
Les 12 i 10 del 12 :)
Bona nit wapa!
Ja floreixen els nesprers!
Laberints de llum entre les fulles
i els pètals encara adormits. Escletxes de pluja
Finestres de sol i de lluna.
Puntual com un rellotge suïs...
És un plaer acostar-se a la teva poesia.
Els dos últims versos són una meravella!!
Encara que sembli contradictori la pluja, tot sovint, fa foc nou.
Potxonet porquerola meva!
Com una escletxa a la paret...
un cuquet curiós, potser, desitjant traspassar la fulla per veure què hi havia a l'altra banda?...
un poema magnífic (com tots els teus)
Montse
Ostres que bonic això d'"un estrip petit"...moltes vegades aquests petits estrips són els que ens ajuden a viure...
Esperança... que no falti mai l'esperança!!
Aquesta finestra d'oportunitat és la nostra esperança.
Benaurats els estrips que deixen passar la llum! bon dotze a les dotze que et comento a les 15 tocades! Bon cap i bon peu de setmana fanalet!
Ens agrada el poema, amb els seus estrips de llum. En forma i en contingut. Bona pluja de novembre.
Que bonic això d'obrir finestres per
l'esperança, cal que n'entri molta,
tothom en necessita i si va acompanyada d'un raig de sol i d'un cant d'ocells...
Bon diumenge,
M. Roser
M. Roser, oi que si?
Gràcies, dona generosa!
Moltíssimes gràcies Jordi. Realment avui ha plogut no amb ganes, sino amb una avidesa impressionant!
Doncs no la deixem perdre, Montse!
Una abraçada!
Però mai mai mai, eh!
Bona setmana, Alba!
Gràcies Montse (no)anònima!
Un petonet!
Ostres Marta, m'he colat per algun foradet de la pantalla...Tens raó aquests petits estrips de vegades ens ajuden a mirar un paisatge nou!
Un petó!
Un a excletxeta de llum, Helena.
Gràcies per passar!
M'agrada aquesta manera que tens d'explicar-ho, Porquet estimat! ;)
O puntualitat britànica, joana.
Gràcies per l'afalac!
Un petó!
Estan els nesprers que ni te cuento!
Ja veurem quan vinguin les gelades.
Gràcies pel teu acompanyament poètic!
Ai...Joana, què més voldria jo que encertar-la sempre!!!
Un petó wapíssima!
Tinguis molt bona setmana!
Publica un comentari a l'entrada