No la pronunciïs, millor que no pari aquest degoteig de la pluja que acompanya tan be aquesta cançó. Així m'ho he imaginat i m'ha agradat molt!!. Gràcies per aquest moment!! Una abraçada.
Neneta, fa dies que no deixo cap comentari però t'he anat llegit religiosament cada dia. Se m'acaben els adjectius, em meravelles, em sorprens... M'agrada molt com escrius.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
33 comentaris:
M'admira la teva creativitat
Mmm... m'agrada aquest final. Estaria bé que la paraula tingués aquest poder immediat.
Quin "trencaclosques" de paraules tan bonic!
I daurades, comme il faut, quan han trobat el seu lloc definitiu en el poema.
Preciós!
:) les paraules es barregen i s'ordenen i es desordenen, podrien ordenar-se d'altres maneres segur.
Insistent degoteig,veu alta,
pronunciaria la paraula.
I l'oïde et despulla ara.
Si sabés,del so de pluja, quina en fa per desmemoriar-se.
Bona nit Fanalet!
mmmmmhhhh!
li dono voltes...
(genial!)
:¬)*
Eva Cassidy... mmm! És una veu brillant, (de les meves prefereides, emparellada amb l'Stacey) m'encanta, aconsegueix acaronar-me.
Bon dia, preciosa!
No la pronunciïs, millor que no pari aquest degoteig de la pluja que acompanya tan be aquesta cançó.
Així m'ho he imaginat i m'ha agradat molt!!.
Gràcies per aquest moment!!
Una abraçada.
Mol però que mol original, aquest poti poti de paraules.
Bon dia :)
M'has tornat a soprendre, FANAL BLAU. Un petó.
Insistent i tardorenca! El quinze ha estat plujós i profund... jo també cerco aquest mot!
Quin final!, paraula màgica....
Una abraçada!
Neneta, fa dies que no deixo cap comentari però t'he anat llegit religiosament cada dia. Se m'acaben els adjectius, em meravelles, em sorprens... M'agrada molt com escrius.
carina, veig que ets una noieta una mica exagerada....Tot i que ho agraeixo molt!
Un petó, bonica!
Gràcies, Audrey!
Màgica!
Doncs a veure si el trobem, Cèlia!
Els i les bogaires estem contents de tornar-te a trobar per aquí!
Si?
Un petó, Jordi. Un petonet molt gran!
Gràcies, magazine!
És un programet que vaig trobar per aquí a la xarxa i pots fer la composició que vulguis amb les paraules que hi escriguis!
No, Montse?
Jo si que voldria...:)
Una abraçada i gràcies!
És veritat, Gemma, ambdues tenen unes veus precioses!
La Eva Cassidy, però, fa més anys que l'escolto.
Una abraçada!
Joana, dona de llum!
Tu si que sabes! :)
Un petó, guapíssima!
Carme, serà per possibilitats, oi?
Un petó, estimada!
Barbollaire, encara li dones voltes? :)
muás!
El lloc definitiu-definitiu, no ho sé, joana.
Un trencaclosques si que ho són.
Gràcies mil!
Bona nit lectora!
XeXu, seria un festival!!! ;)
Un petó, guapo!
Desitjo que estiguis més animadet!
Gràcies M.Antònia, és molt agradable escoltar-ho!
Una abraçada!
i el títol? mmm, no ho pillo!
les paraules poden tenir molta força!
rits!!!
que és dia quinze!!!
un petó, bonica!
Que xulo!!!! Un grapat de paraules trapelles, sensuals, que busquen el nu... de qui? per què? Crida fanalet! No tinguis por!
Ostres, Judit, necessitaria un altre bon grapat de paraules per explicar-ho d'una altra manera...
Algun dia, potser.
Un petó, bonica!
aquest jugar amb les paraules,
aquestes composicions tan ben posades,
i sobretot aquest desmemoriar-se...
bonica composició.
Uiii ara no te la diré! A veure si ensenyaré totes les vergonyes... clar que un porquet va sempre de pèl a pèl no? ;p
Potser encara que la diguessis, el so de la pluja no la deixaria sentir...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada