Potser hauria d'haver escrit que cap esperança està fora de combat, però m'agradaria pensar que cap vivència desesperançada i a l'espera, tampoc ho està, i es poden fer puntades de futur.
Bé, han arribat a bon port i la Montse Assens, que és una dona amb una empenta envejable i treballadora de valent, ja les ha penjat al blog! A veure si algú més s'hi anima i anem teixint en xarxa!
Gràcies, Carme!
Digues que sí, Audrey! Gràcies!
Gràcies, Alba! Tu amb les meravelles que fas, podries animar-t'hi! ;) Sí senyora Rits, just a la fusta! De Girona!
"Jo t'espero i quan em retorni el somriure et portaré una flor"... M'he fixat especialment en aquest preciosa frase , que porta el nen al jersei... Sempre hem de tenir present l'esperança per anar fent camí. Petons, M. Roser
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
7 comentaris:
Molt bonic el detall Fanalet! De ben segur que el teu fil servirà per teixir.... per teixir un mar de paraules de solidaritat!
Petons!!
apali, la primera em sona de Girona!! què xula!!!
No perdre l'esperança, seguir teixint!. Preciós!, ben segur hi serà en aquell raconet...
Abraçada!
Potser hauria d'haver escrit que cap esperança està fora de combat, però m'agradaria pensar que cap vivència desesperançada i a l'espera, tampoc ho està, i es poden fer puntades de futur.
T'han quedat molt maques, fanalet!
Les dues, m'agraden molt!
Bé, han arribat a bon port i la Montse Assens, que és una dona amb una empenta envejable i treballadora de valent, ja les ha penjat al blog!
A veure si algú més s'hi anima i anem teixint en xarxa!
Gràcies, Carme!
Digues que sí, Audrey! Gràcies!
Gràcies, Alba! Tu amb les meravelles que fas, podries animar-t'hi! ;)
Sí senyora Rits, just a la fusta! De Girona!
"Jo t'espero i quan em retorni el somriure et portaré una flor"... M'he fixat especialment en aquest preciosa frase , que porta el nen al jersei...
Sempre hem de tenir present l'esperança per anar fent camí.
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada