A la llum d'un fanalet: T-r-e-t-z-e

13 de novembre 2011

T-r-e-t-z-e

En l'univers de fulgent esperança,
reneixen somriures i dubtes.
Pulcrament grafiades,
adesiara, un traç les esborrona
i ens cal, lentament, reescriure-les.

De les itineràncies. Juliol 2011

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Reescriure,
amb bona lletra,
si és que en sé,
somriures i complicitats
una mica esborronades.
Com si habités també
el teu univers d'esperança.; 13 de novembre del 2011, a les 0:37
Audrey ha dit...: Reescriure somriures,xino xano...Una bonic pensament!.

Abraçada!; 13 de novembre del 2011, a les 0:43
Joana ha dit...: tot s'emborrona si no li posem la mirada que cal.

Molt bonic i real; 13 de novembre del 2011, a les 1:01
montse ha dit...: Per moltes vegades que se'ns esborrin...Què no ens cansem mai de reescriure somriures en aquest univers d'esperança!!
Bona reflexió per començar el dia...Gràcies!!
Una abraçada.; 13 de novembre del 2011, a les 9:02
Elfreelang ha dit...: Somriures renascuts
universos canviants
del tretze al catorze
escrits que anem vivint
vides que anem escrivint; 13 de novembre del 2011, a les 11:59
El porquet ha dit...: Uau Fanalet! M'has deixat captivat amb aquestes paraules. Bon diumenge!; 13 de novembre del 2011, a les 12:34
novesflors ha dit...: Reescriure-les, tretze vegades, tretze vegades tretze, tretze vegades elevades a tretze... :); 13 de novembre del 2011, a les 17:58
fanal blau ha dit...: Gràcies i un bon capvespre de diumenge!; 13 de novembre del 2011, a les 19:41
M. Roser ha dit...: Fanalet, reescriure els somriures, meravellós...els dubtes també cal tornar-se'ls a plantejar de tant en tant, ja que aprenem a reflexionar.
Petons de pluja,
M. Roser; 13 de novembre del 2011, a les 21:06
rits ha dit...: quines paraules!! tan les escrites com les fotografiades. Molt boniques.; 13 de novembre del 2011, a les 22:19
zel ha dit...: A mi em fa mal la mà de tant escriure i reescriure, fanalet...; 13 de novembre del 2011, a les 22:20