Et beuré les llàgrimes
i, ben prest, fent-nos de coixí,
abraçats,
despertarem els somnis
adormits.
Urgència de carícies flonges
i esponjades.
Itineràncies poètiques, juliol 2011
En son quatre
Fa 18 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
13 comentaris:
ssshhh...
fanal blau...
ara que som en hores de vetlla, i no ens escolta ningú...
et confessaré un secret...
el 18 és un dia especial...
molt especial per a mi...
han passat tantes coses en divuits!
i per això, aquestes paraules que has escrit m'arriben com un regal...
les prenc com un regal especial i dedicat... (però a compartir amb tothom que les vulgui gaudir també, eh?)
gràcies...
de tot cor...
són una preciositat...
demà (avui ja) serà un dia especial per a mi...
un petó i un somriure per a tu...
Gràcies pel teu coixí, fanalet! Suau i flonjo i dolç!
Jo m'apunto a despertar els somnis adormits! Un petonàs, bonica!
I una abraçada ben gran!
I amb les teves llàgrimes absents pintaré de transparències un núvol de besades suaus per esmorteir els dolors que de vegades comporta el fet de viure
Amb aquests coixins, i amb aquest 18 tan esponjós, ens arriben els somnis i els indicis suaus d'aquesta majoria d'edat tan finament portada.
Fer-se de coixí és estimar, abraçar-se és estimar, beures les llàgrimes d'algú altre és estimar, les carícies flonges és estimar....quant que estimes fanalet!!!
Quan totes les llàgrimes siguin begudes mirarem enrere i podrem somriure i no hi haurà urgències.... ja veuràs!
Un miler d'abraçades flonjes i esponjades!
Sota els llençols aquest coixí de somnis, em fa companyia en la foscor de la nit.
Els cossos es fan coixins i s'abracen, confonent-se amb les carícies somiades, fetes reals en despertar.
Ui quanta nostàlgia Fanalet, apa doncs a despertar els somnis adormits i fer-los realitat...
Bon cap de setmana,
M. Roser
quines paraules tan tendres!! la de llàgrimes que poden eixugar els coixins!
Aquest divuit desvetlla nostàlgia i tendresa. Que despertin els somnis i per les urgències...et deixo una abraçadeta.
Ptonets,
Ninononononononoooo és el so de l'ambulància! Tinc una urgència! ;p
Dormirem i somniarem desperts als teus coinets a la llum del teu fanalet i esperarem les nostàlgiques carícies flonges. Fantàstic tot plegat!!!
Publica un comentari a l'entrada