Et beuré les llàgrimes
i, ben prest, fent-nos de coixí,
abraçats,
despertarem els somnis
adormits.
Urgència de carícies flonges
i esponjades.
Itineràncies poètiques, juliol 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'eixida
© Fanal Blau de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa. (Llicència Creative Commons)
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Premis C@ts 2012 cat. Literari
Moltes, moltes gràcies a tots!!!
Premis C@ts 2012 cat. Visual
Moltes gràcies!!
Premis C@ts 2011 cat. Literari
Moltes, moltes gràcies!!!
Premis C@ts 2011 cat. Visual
moltes gràcies!!!
Premis C@ts2010
moltes gràcies
Un regal, preciós, de Carme...
Moltes gràcies!!!
gràcies...
gronxant-se...
Altres llums pel camí
-
-
-
-
-
-
aquells focsFa 2 dies
-
-
-
-
-
-
-
LA GRAN CAGADAFa 2 setmanes
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
on són els déus?Fa 3 mesos
-
Era just al davantFa 3 mesos
-
-
-
-
EleccionsFa 5 mesos
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
PostureigFa 1 any
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Coses de l'amistatFa 2 anys
-
SORPRESESFa 2 anys
-
-
-
-
Bona nit i tapa'tFa 3 anys
-
-
-
-
-
-
-
Imatge i poesia (XXI)Fa 4 anys
-
-
-
-
-
-
abraçadesFa 4 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
BanyaFa 5 anys
-
-
-
-
ENLLAÇATSFa 6 anys
-
-
-
-
Jo al fi del mon [Flickr]Fa 7 anys
-
DescriuFa 7 anys
-
-
-
-
La sang i els diesFa 7 anys
-
-
-
-
-
-
BON ANY NOU!!!Fa 8 anys
-
La sardana dels pastorsFa 8 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Silenci, tot és il·lusori...Fa 9 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
FINS AVIAT...!!Fa 10 anys
-
-
Els adéusFa 10 anys
-
-
-
-
Aturada indefinidaFa 11 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Coses bonesFa 12 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
PortetFa 14 anys
-
-
NOU ANY, NOU BLOGFa 14 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
.JPG)
Dades personals
Gràcies Joanfer i Maijo!
Un premi de l'Assumpta
Moltes gràcies!!!
Gràcies Joana!
Gràcies Arare!
Gràcies Carme!
Gràcies Elvira!
Gràcies, Miquel Àngel
13 comentaris:
ssshhh...
fanal blau...
ara que som en hores de vetlla, i no ens escolta ningú...
et confessaré un secret...
el 18 és un dia especial...
molt especial per a mi...
han passat tantes coses en divuits!
i per això, aquestes paraules que has escrit m'arriben com un regal...
les prenc com un regal especial i dedicat... (però a compartir amb tothom que les vulgui gaudir també, eh?)
gràcies...
de tot cor...
són una preciositat...
demà (avui ja) serà un dia especial per a mi...
un petó i un somriure per a tu...
Gràcies pel teu coixí, fanalet! Suau i flonjo i dolç!
Jo m'apunto a despertar els somnis adormits! Un petonàs, bonica!
I una abraçada ben gran!
I amb les teves llàgrimes absents pintaré de transparències un núvol de besades suaus per esmorteir els dolors que de vegades comporta el fet de viure
Amb aquests coixins, i amb aquest 18 tan esponjós, ens arriben els somnis i els indicis suaus d'aquesta majoria d'edat tan finament portada.
Fer-se de coixí és estimar, abraçar-se és estimar, beures les llàgrimes d'algú altre és estimar, les carícies flonges és estimar....quant que estimes fanalet!!!
Quan totes les llàgrimes siguin begudes mirarem enrere i podrem somriure i no hi haurà urgències.... ja veuràs!
Un miler d'abraçades flonjes i esponjades!
Sota els llençols aquest coixí de somnis, em fa companyia en la foscor de la nit.
Els cossos es fan coixins i s'abracen, confonent-se amb les carícies somiades, fetes reals en despertar.
Ui quanta nostàlgia Fanalet, apa doncs a despertar els somnis adormits i fer-los realitat...
Bon cap de setmana,
M. Roser
quines paraules tan tendres!! la de llàgrimes que poden eixugar els coixins!
Aquest divuit desvetlla nostàlgia i tendresa. Que despertin els somnis i per les urgències...et deixo una abraçadeta.
Ptonets,
Ninononononononoooo és el so de l'ambulància! Tinc una urgència! ;p
Dormirem i somniarem desperts als teus coinets a la llum del teu fanalet i esperarem les nostàlgiques carícies flonges. Fantàstic tot plegat!!!
Publica un comentari a l'entrada