02 de novembre 2011

Avui, un dia dos.


Avui, n'hauries afegit un més
al cos de la vida,
però fa tants anys que la vas perdre...
que ens hem d'imaginar
com haurien estat
els solcs a la pell,
els cabells blancs,
el corsec dels ossos,
sense pudor ni camuflatges.

L'àvia deia que havies nascut morta
en un dia amb mals presagis,
com una vida ja, per endavant, difunta.
Quines coses!

Però potser tenies tanta feina
a donar vida, a donar-nos-la,
que t'hi vas instal·lar amb fermesa,
decididament i amorosa,  mare.

Cada aniversari és una pena,
una pena gran.
Cada dia una pensada
en els teus petons de sucre. 

43 comentaris:

Barbollaire ha dit...

:¬)***

t'estimo...

cantireta ha dit...

Tots els petons de mare són de sucre, tots els aniversaris de records són una marca en el cor.
Un petó sincer.

Quadern de mots ha dit...

Intuïa que no havia d’entrar a veure el post. M’has fet plorar.

mar ha dit...

un petó i una abraçada de companyonia...

sense paraules, deixant que el silenci ens emboliqui i ens acaroni...

Alba ha dit...

Tinc el cor encongit... totes les pèrdues d'éssers propers fan mal, però la d'una mare...
Una abraçada gegant per tu.

montse ha dit...

Un homenatge i un record molt maco!!
Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

Un bon homenatge, Fanalet, molt, molt tendre. T'envio una abraçada ben forta.

El porquet ha dit...

Preciós.

Un potxonet de sucre per a tu Fanalet.

Elfreelang ha dit...

Estic convençuda que estaria molt orgullosa de tu...gran escrit per un gran record...abraçada immensa fanal blau!

M. Antònia ha dit...

Un pensament dolç, ple d'estimació i reconeixament. Ella hi és.

novesflors ha dit...

Aniversaris del novembre per al record, com jo amb el meu pare.

Galionar ha dit...

Una abraçada dolça, Fanalet.

GEMMA ha dit...

"... petons de sucre." Quina maca manera d'expresar la seva dolçor.

Una abraçada.

Marta ha dit...

Que bonic, jo també vaig perdre a la mare molt jove, malgrat això s'ha de mirar sempre endavant. Un escrit motl bonic.

Anònim ha dit...

he reconegut la mirada que tens penjada a la paret que captive quan hi passes per davant....
petons,mai de sucre però sempre dolços i blaus...

blosa

fanal blau ha dit...

blosa,

gràcies per acompanyar-me avui també!
com sempre, dolços i blaus.

fanal blau ha dit...

Marta,

així ja saps de què parlo. És dur, però te'n dono la raó, sempre s'ha de mirar endavant tot podent recordar serenament.
Una abraçada!

Joana ha dit...

He pensat en el meu pare...No saps com l'enyoro també.
Una abraçada entre solcs,Fanal

fanal blau ha dit...

Era dolça, Gemma!
I els seus petons, de sucre, tot i no ser massa petonera.
Jo en sóc molt més!
Una abraçada i fins ben aviat!

fanal blau ha dit...

Gràcies, Galionar. Gràcies!

fanal blau ha dit...

novesflors,
novembre és per a mi el mes que acumula més pèrdues; potser la tardor hi posa el seu afegit.
Un record també per el teu pare.
Una abraçada de companyonia!

fanal blau ha dit...

I tant que hi és, M.Antònia, com totes les presències de les persones importants a la nostra vida.
Gràcies per venir!

fanal blau ha dit...

Les mares sempre ho estan dels fills, Elvira!
Jo també n'estic d'haver-la tingut a ella com a mare. Llàstima de no haver pogut compartir més temps. Aquesta és la pena més gran!
Gràcies per la teva abraçada!

fanal blau ha dit...

Porquet,
el teu potxonet m'ha vingut la mar de bé. Gràcies, guapo!

fanal blau ha dit...

M'ha arribat, Carme. Les teves són molt reconfortants sempre!
Una per a tu!

fanal blau ha dit...

Gràcies, Montse!
Un petó.

fanal blau ha dit...

Alba,
gràcies per la teva abraçada gegantina. Possiblement són les pèrdues més difícils d'acceptar.
Que no se t'encongeixi el cor, bonica!

fanal blau ha dit...

Així, en silenci mar...així també s'està molt bé.
Un petó, bonica! I moltes gràcies!

fanal blau ha dit...

Quadern de mots...noia...em sap greu.
Em venia de gust fer-li una raconet de memòria en aquest espai.
No m'agrada fer plorar, però de vegades se'ns desperten les emocions, oi?
Un petó!

fanal blau ha dit...

Gràcies, cantireta, així el rebo!
Un per a tu!

fanal blau ha dit...

Barbollaire...i jo...
Gràcies per acompanyar-me per aquests camins.

fanal blau ha dit...

Joana!

com s'enyoren! i tant! En record pel teu, també.
Gràcies, dona de llum!

Joana ha dit...

Una gran abraçada, fanalet. també a mi m'ha fet plorar.
Ella no hi és perè el seu record t'acompanyarà sempre i tot el que et va ensenyar perviurà en tu i amb tots els qui l'estimeu.

Molts petons, li has dedicat un poema preciós, molt tendre i ple de sentiment!!!

fanal blau ha dit...

Gràcies, Joana.
Rebo la teva abraçada!

Barcelona m'enamora ha dit...

Com m'han agradat el petons de sucre...ja ho faré servir algun cop perquè és una delícia.

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Pilar, són bons i ajuden a fer més dolça la vida!
Una abraçada per a tu!

Assumpta ha dit...

Oh, quin post tan sentit...

Una abraçada.

fanal blau ha dit...

Escrit amb sentiment, Assumpta.
Una abraçada agraïda!

ilargia ha dit...

si que n'és una gran pena..segur que ens hauria transmès una valors i experiències increïbles..però no dubtis que les seves descendents ho feu fantàsticament, una bona mare..:) Sempre hi serà dins..
t'estimo, i en el fons agraeixo que m'ho transmetis d'aquesta manera :*

fanal blau ha dit...

ilargia, bonica, no esperava trobar-te per aquí!
recordo especialment un dia, el darrer final d'estiu, ja malalta, fent un mà a mà entre vosaltres, sentades al porxo, i l'àvia, explicant-te un conte.
Tu te'ls sabies pràcticament de memòria i a l'àvia li feia molta gràcia que repetíssis les frases com si ja sabéssis llegir.

Jo també t'estimo, i molt!
Un petó, predilecta! ;)

rits ha dit...

un petó ben gran, Marta!!!

fanal blau ha dit...

gràcies, Rita! Gràcies!
un per a tu!

M. Roser ha dit...

Fanalet em sap molt de greu que aquest sigui un dia de records tristos per a tu. Jo també vaig perdre la mare, però si que la vaig veure envellir...
Un dia vaig llegir una expressió que em va fer pensar: "No ploris perquè l'has perduda, alegra't pel temps que n'has pogut gaudir".
Avui , més que mai, un petó ben fort,
M. Roser