04 de novembre 2011

El quatre, per la mar.


Amuntegat el poema, 
mentre els mots vaiveregen
a cops d'onades suaus,
allibero el norai de les amarres.
I com si fos un ritual,
mentre em desperto,
i encara somnio,
salpo a la mar
amb una nova quimera.

16 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada recordar-lo i val la pena fer-ho!

Un bon poema, fanalet!

joanfer ha dit...

Què bonic poema, fanal! M'has posat els pèls de punta i tot... Una abraçada! ;)

El porquet ha dit...

Doncs bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels!

Elfreelang ha dit...

Cada dia a cada poesia ets superes en lirisme fanal blau...

montse ha dit...

Bonic i emocionant.

Jordi Dorca ha dit...

El líric norai l'he hagut de buscar al diccionari vermell d'Alcover i Moll. I m'ha ben plagut.

carina ha dit...

Nena, com t'ho fas? Aquests començaments teus m'encanten

M. Roser ha dit...

Que bonic despertar-te gronxada per les ones de la mar...Cada ona t'inspirarà una paraula per un preciós poema mariner...
Petons,
M. Roser

fanal blau ha dit...

M. Roser,
el mar sempre les desperta!
Un petó agraït!

fanal blau ha dit...

Carina,
veig que has canviat la "pometa" per una imatge ben bonica de fa quatre dies...:)
Així que...a partir de quina línia puc esborrar?
És broma, guapíssima.
Gràcies per la teva generositat en llegir-me!

fanal blau ha dit...

Jordi, contenta doncs!

fanal blau ha dit...

Gràcies, Montse. Com sempre, tu tan generosa, i jo, agraïda de trobar-te!

fanal blau ha dit...

Potser si que estic una mica lírica, Elfreelang!
Deu ser la tardor!

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Porquet, my friend, els viatges a Ítaca sempre són necessaris!
Un potxó! Un gruny i una abraçadeta!

fanal blau ha dit...

joanfer, he de venir a veure't que ara fa dies que no en sé de tu.
Els millors desitjos que estiguis bé, la mar de bé!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Carme, gràcies!