Amuntegat el poema,
mentre els mots vaiveregen
a cops d'onades suaus,
allibero el norai de les amarres.
I com si fos un ritual,
mentre em desperto,
i encara somnio,
salpo a la mar
amb una nova quimera.
mentre els mots vaiveregen
a cops d'onades suaus,
allibero el norai de les amarres.
I com si fos un ritual,
mentre em desperto,
i encara somnio,
salpo a la mar
amb una nova quimera.
de la Roda Poètica febrer 2011
.JPG)
16 comentaris:
M'agrada recordar-lo i val la pena fer-ho!
Un bon poema, fanalet!
Què bonic poema, fanal! M'has posat els pèls de punta i tot... Una abraçada! ;)
Doncs bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels!
Cada dia a cada poesia ets superes en lirisme fanal blau...
Bonic i emocionant.
El líric norai l'he hagut de buscar al diccionari vermell d'Alcover i Moll. I m'ha ben plagut.
Nena, com t'ho fas? Aquests començaments teus m'encanten
Que bonic despertar-te gronxada per les ones de la mar...Cada ona t'inspirarà una paraula per un preciós poema mariner...
Petons,
M. Roser
M. Roser,
el mar sempre les desperta!
Un petó agraït!
Carina,
veig que has canviat la "pometa" per una imatge ben bonica de fa quatre dies...:)
Així que...a partir de quina línia puc esborrar?
És broma, guapíssima.
Gràcies per la teva generositat en llegir-me!
Jordi, contenta doncs!
Gràcies, Montse. Com sempre, tu tan generosa, i jo, agraïda de trobar-te!
Potser si que estic una mica lírica, Elfreelang!
Deu ser la tardor!
Una abraçada!
Porquet, my friend, els viatges a Ítaca sempre són necessaris!
Un potxó! Un gruny i una abraçadeta!
joanfer, he de venir a veure't que ara fa dies que no en sé de tu.
Els millors desitjos que estiguis bé, la mar de bé!
Una abraçada!
Carme, gràcies!
Publica un comentari a l'entrada