Bones acaballes, bona estrena!

(lluna fotografiada fa 10 minuts)

 

Petó que t'arribi...

 

Sense crosses, segur.

Et vaig conéixer…quan fa? sis-set anys? Ben bons.

Tant de bo que ens haguéssim conegut en altres circumstàncies. Però sempre m’he alegrat d’haver tingut el privilegi de conéixer-te.
Un vailet desbocat i abocat al límit de les presses, les angoixes i el desconcert.
No pateixis que no explicaré massa cosa perquè semblaria ficció, i jugo amb l’aventatge que ni tu sabràs que t’estic escrivint.
Em plau i em ve de gust.
I, avui, vés, m’ho permeto.
He rebut el teu mail, i el teu sms, ple de faltes ortogràfiques. I, ara, em falta a mi l’ortografía. El saber posar l’accent.
L’accent el tens. I els punts i les comes, i les ganes i el terratrèmol imparable que ha sabut trobar els graus per no devastar.

Segur que acabaràs sense crosses, perquè les crosses més fotudes te les has tret del damunt!
I, quan vulguis, et tornaré a retallar les ungles dels peus…:)

Va por usted...

Rodolo en una melodia

o la cerco

surant en somnis 

amatents.

nadador -a, nadal, nadala...

Doncs...això...que bon nadal!!!
algú s'haurà de quedar a treballar, no?

Sigueu felices i feliços!

Un incís...Serà possible?

 

-    Què tens?

-    De tenir...el que tinc...

     són ganes de tu.

Què serà nadal...

Relats Conjunts: Bratislava Christmas Market

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET

- Afanya't, Zuzana! Va, si us plau, afanya't!! -li diu la Martina.
- Podem tornar demà i, si vols, t'hi passes la tarda...i jo t'esperaré al ras que fa molt fred! -insisteix- Però ara, anem a casa.

La Zuzana, remuga, perquè no té ganes de deixar de trepitjar el terra enmirallat de llum i vol guarnir la casa, i es mira les paradetes i s'observa l'alè de fum-fred com si fumés quan li surt de la boca, i aixeca el cap per mirar el negre de la nit...i gairebé somnia i desconnecta de la veu que l'empaita. I de la mà que l'estira urpada a la màniga del seu abric.

- Va, si, anem... - respon desganada.

Quan arriben a casa, treu la paperina on li han embolicat alguns ornaments que ha comprat.
Falten només cinc dies perquè arribi el seu fill, que viu i treballa a Barcelona.
Ja descalça, mentre es treu els mitjons i es frega els peus humits i encarcarats per la gelor, s'imagina al llindar de la porta rebent-lo amb l'orujo d'herbes i una llesca de pa amb sal, com es reben els eslovacs.

- La sopa de formatge i els ous farcits, seran a taula - pensa.

La tarda

La tarda

ensopega amb un ulls

que no es deixen mirar,

però plens de poesia.

Roda Poètica 2009

Quan arriba l'empenta somrient

d'una proposta,

i et poses a embastar emocions

amb les paraules

cosint punt d'arròs o filades llargues,

descobreixes

un vestit poètic.

Fins i tot molt més enllà dels mots.

Gràcies Carme pel regal i gràcies a tots i totes...pel regal de compartir-lo!

Caminar amb tu

 

Caminar amb tu

vol dir no trobar tanques.

Els núvols riuen.

Grimpo escalons

Grimpo escalons.

A tocar de nit fosca,

demà surt el sol.

Comença a aclarir,

però avui potser no entrarà

el sol pel la finestra.

 

Little Waltz

Imagina

Tu

imagina

que ens troba la lluna

i s'asseu, també, al pedrís.

Mirant bocins de ferro

 

Dia ombrívol.

Es desfà el capvespre

amb llum de sal.

Ara que s'ha aturat el temps

una abraçada...Jordi Solé Tura.

;)

Una joia

Mirada enllà

Mirada enllà.

Darrera la ferrada

t'hi trobo sempre.

Si us ve de gust...

i com no...




...acabo d'arribar d'escoltar-lo, en directe, en un concert-trobada emocionant...
Quin regalet que ens has fet...
Gràcies Paco!

Per la Berta

Llàstima de no haver tastat

el plaer que et corresponia,

el fugaç mos de les hores dolces.

Mentre eres,

tot i ser distinta,

regalaves mirades

directes a l'ànima.

Desgavellava tanta força,

tanta insistència.

Gairebé sense ser-hi.

Però hi eres.

I tenies, afortunada,

quatre mans tendres i àvides

que t'acaronaven.

Privilegi diàfan.

A mi també m'hagués agradat

besar-te sense por.

Quan eres,

no en vaig saber.

25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones

 

A Río, a Bogotá, i també a "casa nostra"...

Amb lletra petita
fugint del desgavell.
Adesira tot es trenca.

Una proposta de Relats Conjunts: Mundos paralelos

La mare era una artistassa amb “los papeles pintados”. Ella, que havia estat deixeble d’en Ràfols Casamada, ens demanava que l’acompanyéssim a la botiga de la Via Laietana a triar el que havia de ser el nou paisatge de pared. Nosaltres, poc estàvem per la feina, i ens entreteníem al vestíbul de l’aparador jugant, o fent-nos la guitza riallera dels menuts.

Quan arribàvem a casa, venia el mesurar des del sostre al sòcol, comptabilitzar quàntes tires sortirien de cada rotlle, tallar-les a mida, preparar la cola d’empaperar (llefiscosa), posar a dormir arran de terra el paper per ben pringar-lo amb el pinzell (el passadís era estret i a casa érem colla i moguts), enfilar-se a l’escala (i l’au…va!, dóna’m, ajuda, aguanta…no estiris…i anar acaronant amb les mans ben netes perquè no quedessin ni butllofes ni plecs…).

Aquell dia,, ho recordo, quan va entrar el pare a l'habitacioneta, se li van obrir els ulls com a plats, i va preguntar-li:

- Vols dir que no és una mica extremat?