29 de novembre 2012
Enfilarem somriures
Enfilarem somriures
damunt de dues rodes.
Travessarem canals,
i abrigarem les mans als guants
després de les moxaines.
Ens escalfarà el fred.
Tal vegada, abans d'anar a dormir,
encara gosi explicar-vos un conte
-com quan éreu menuts-
que us faci pessigolles.
Bocabadats
del privilegi de tenir-nos.
11 de novembre 2012
Podem seure
Podem seure,
a la llum d'un migdia de tardor
que encara enlluerna.
Tanmateix, però, l'astre rei,
ens escalfa l'esquena
i agraïm l'abric.
Podem seure,
a recer d'una alzina serena
que dóna respir,
i es vesteix de colors.
Un sospir de branques.
Podem seure,
mentre la conversa
parla de l'avui, de l'ahir,
del demà.
Ens treiem de la butxaca
un poema manllevat d'en Miquel Martí i Pol,
i mentre un ventet xiula,
acaronant-nos les galtes,
fluix i tímid,
el llegim en veu alta.
(seguint en Barbollaire i la Carme a les itinèràncies, i recordant Miquel Martí i Pol)
a la llum d'un migdia de tardor
que encara enlluerna.
Tanmateix, però, l'astre rei,
ens escalfa l'esquena
i agraïm l'abric.
Podem seure,
a recer d'una alzina serena
que dóna respir,
i es vesteix de colors.
Un sospir de branques.
Podem seure,
mentre la conversa
parla de l'avui, de l'ahir,
del demà.
Ens treiem de la butxaca
un poema manllevat d'en Miquel Martí i Pol,
i mentre un ventet xiula,
acaronant-nos les galtes,
fluix i tímid,
el llegim en veu alta.
(seguint en Barbollaire i la Carme a les itinèràncies, i recordant Miquel Martí i Pol)
10 de novembre 2012
Ja no crema
Ja no crema.
Ni fa coïssor,
ni en resta -o en suma-
la pruïja boja de l'aroma
a la pell
de canyella i taronja,
pebre i llorer.
Tot i que,
com oli que encèn,
albiro aprop
la felicitat brillant.
08 de novembre 2012
Un ball de xifres
Un ball de xifres,
cal·ligrafies,
llapis i llibretes.
Somriures coincidents,
riures a pulmó,
i un traç tendre i exquisit
que convida
a un ball de lletres.
01 de novembre 2012
El teu cor batega
El teu cor batega,
mentre bategui el nostre.
Tants d'anys com fa
que es va aturar,
desprèn, encara avui,
una llum brodada
amb memòria d'escalf
i de carícia.
Un batec,
que encara es fa sentir a la pell
a l'empar d'un racó, blau cel,
en el que no hi té lloc
l'oblit.
Caminem,
i tu,
ens receres les passes.
(per la mare, que d'aquí unes hores estrenaria els 83)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)