Enfilarem somriures

Enfilarem somriures
damunt de dues rodes.
Travessarem canals,
i abrigarem les mans als guants
després de les moxaines.
Ens escalfarà el fred. 

Tal vegada, abans d'anar a dormir,
encara gosi explicar-vos un conte
-com quan éreu menuts-
que us faci pessigolles.
Bocabadats
del privilegi de tenir-nos.

Podem seure

Podem seure, 
a la llum d'un migdia de tardor
que encara enlluerna.
Tanmateix, però, l'astre rei,
ens escalfa l'esquena
i agraïm l'abric.

Podem seure, 
a recer d'una alzina serena
que dóna respir,
i es vesteix de colors.
Un sospir de branques. 

Podem seure,
mentre la conversa
parla de l'avui, de l'ahir,
del demà.
Ens treiem de la butxaca
un poema manllevat d'en Miquel Martí i Pol,
i mentre un ventet xiula,
acaronant-nos les galtes,
fluix i tímid,
el llegim en veu alta.

(seguint en Barbollaire i la Carme a les itinèràncies, i recordant Miquel Martí i Pol)

Ja no crema

Ja no crema.

Ni fa coïssor, 

ni en resta -o en suma-

la pruïja boja de l'aroma

a la pell

de canyella i taronja,

pebre i llorer.

Tot i que,

com oli que encèn,

albiro aprop

la felicitat brillant.

Un ball de xifres

Un ball de xifres, 
cal·ligrafies,
llapis i llibretes.
Somriures coincidents,
riures a pulmó,
i un traç tendre i exquisit
que convida
a un ball de lletres.

El teu cor batega

El teu cor batega,
mentre bategui el nostre.
Tants d'anys com fa
que es va aturar,
desprèn, encara avui,
una llum brodada
amb memòria d'escalf
i de carícia.
Un batec,
que encara es fa sentir a la pell
a l'empar d'un racó, blau cel,
en el que no hi té lloc
l'oblit.
Caminem,
i tu,
ens receres les passes.

(per la mare, que d'aquí unes hores estrenaria els 83)