Pere Calders

M'afegeixo al convit i joc literari que fa Antaviana, per celebrar els 100 anys del naixement de Pere Calders

El dibuix, pispat de la Carme

POLÍTIC

 

Van convidar-lo a pensar, però va recordar-se'n que era un polític en temps de crisi.

Passeigs

Qualsevol capvespre,

tornarem a escriure a llapis 

cadascun dels passeigs

dels peus

i de l'ànima.

Ves que vinc!

Recullo estels i estrelles.
Ves quina feinada a fer...
endreçar-los dins la bossa.


Diràs que m'he begut l'enteniment,
que ja no fan llum,
que és un joc infantil,
que no té sentit.


Ves quina feinada a fer,
quan em falten hores
i, en algunes, tot se m'esborrona;
que si atino a veure-les dansant
per les llambordes
m'atrapa un desfici
-que no sé contenir-
estotjat,
i faig mans i mànigues que no tinc
per apropar-te'n una.


Ves que vinc!

Regals

(Maria Josep Ginovart)

Amb la mar

la pell se'ns va endurint,

l'ànima s'estova.

L'aigua ens impregna

d'un deix de salobre

i sequedat.

Sort del drenatge

al cor.


Reparadors els regals hidratants, com el de la Maijo.
Gràcies, artista, per acompanyar de cors, ditades, empremtes i colors, la poesia!


 

Llegíem en veu alta

Llegíem en veu alta
l'Ad libitum de la Marita Troiano,
com un sisme galopant, trasbalsador.
Dels llavis als ulls,
de la mirada, directament,
al cor de l'estómac.
La sendera es bifurcava
i ens vam perdre.

Pels volts de les quatre

Pels volts de les quatre
d'un cinc 
del sis,
miràvem passar els cotxes.
I un set,
se'ns feia al teler de la mirada.
Mai, però,
ha quedat buit, el vuit.
Aprendre'n del nou
i fugir -a corre-cuita-
del zero.

Una cosa...
o dues...
No en sé massa de comptar.
 
T'estimo tres vegades.