La vas trobar al nord

una fotografia d'en barbollaire anomenada tendresa

La vas trobar al nord,

jo l'he vista pel sud

i sempre em meravella.

Centenari del naixement de Miguel Hernández (30/10/1910-30/10/2010)

Canción última de Miguel Hernandez

Pintada, no vacía:
pintada está mi casa
del color de las grandes
pasiones y desgracias.

Regresará del llanto
adonde fue llevada
con su desierta mesa
con su ruidosa cama.

Florecerán los besos
sobre las almohadas.
Y en torno de los cuerpos
elevará la sábana
su intensa enredadera
nocturna, perfumada.

El odio se amortigua
detrás de la ventana.

Será la garra suave.

Dejadme la esperanza.   

Amb l'escalfor

Amb l'escalfor de les pells,

farem estaries.

De niu a niu.

Com ocelleta

Com ocelleta

vindria volant

a dur-te la música.

D'un fil

El vent la voleia

i la fa giravoltar.

Balla la fulla.
...
Balla la fulla
dibuixant giragonses
d'un volar groc.
Carme 
...
Balla la fulla
groga de por
te por de caure
i s'arrapa com pot
al fil d'objectiu
de la càmera d'or 
Elfreelang
...
dansa lleugera
l'instant sempre etern
en la teva mirada 
lolita 
...
Vola que vola
no arribis tard...
La tarda espera
el teu tic- tac. 
Antón 
...
Alta i més alta
cercant somriures nous,
s'enlaria al vent. 
Joana

...

La fina brisa
se la vol dur bosc enllà.
Nova tardor.
Cèlia
 ...
D'un fil mai vist.
Falena d'or.
Titella groga.
Vol exquisit
d'incerta rima.
Au delicada
que el vent s'estima. 
Vicicle 
...
Lleuger descens,
repòs etern,
record serà. 
Gemma 
...
I un nou instant
d'un ball infinit
cada tardor
t'acompanyarà. 
Tonina 
 

La primera que vaig tenir, i que no s'apagui la llum.

Foragitar

Foragitar els grisos

que posen pes a les tardors.

Pinzells i tons.

Projectes

No conec personalment l'Eric Miller, però d'alguna manera el conec, perquè conec prou-molt bé a qui el coneix prou bé.
L'Eric no només fotografia, sino que fotografía sempre amb un objectiu, més enllà de la màquina que li permet capturar. Dóna moviment i fa que ens moguem.
Fotografía per un projecte i amb un objectiu.
Qui el coneix prou bé, va conéixer fa uns anys algunes d'aquestes àvies i aquests petits que van quedar orfes per la SIDA. Com m'escriu, les seves històries són "desgarradoras y reales". I li va quedar un bocí de cor allà, a la South Africa sovint ben oblidada.
Però continúa fent feina i somniant nous projectes per aquí.

Gràcies per regalar-los-hi uns minuts, i l'esperança.
Gràcies a tu!

http://www.kickstarter.com/projects/1993018479/south-african-super-grannies-a-photographic-exposi

Música de tardor

Il·lusions i incerteses

Dijous, vam anar a la presentació del llibre Il·lusions i incerteses, a la Llibreria Bertrand, de la primera novel·la col·lectiva en català convocada al Serretblog  i editada per March Editor.

L'Arare n'és una de les autores. Un llibre escrit a nou mans.
Va ser agradable, gairebé familiar (com una família nombrosa). I, potser, per experiència col·lectiva, em va semblar molt suggeridora. No li faria cap lleig si mai tinc l'oportunitat de participar en alguna proposta semblant. Tots es veien ben satisfets, il·lusionats, amb la certesa de voler viure l'escriure i la paraula.

Ja he estrenat lectura.

I us deixo que he de continuar llegint...

Felicitats!

Rita, també va ser un plaer!

Les fotografies són d'en Barbollaire i la fanal.

Nova proposta de Relats Conjunts

 NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA, Johannes Vermeer 1657-1659

Entra a la cambra esperitada i llença la safata dels darrers préssecs i els primers codonys  de la tardor. Obre la finestra d'una revolada -entortolligant el cortinatge- en un intent d'esvanir l'ofec. Ofec que no té raó de la corredissa que ha fet des del pati dels fruïters, fins a la cambra. Ofec al pit, per la desmembrança d'un desig que sentia aprop i ara s'esmicola en la tremolor de les mans, mentre llegeix.

La llum de primera hora de la tarda, li fa de mirall al full de la finestra amb vidres emplomats. Els núvols la miren.

Li pesa el cos, el cor i les espatlles.

Somriure

Arribo ara d'una Gala divertida i simpàtica i amb molt bona companyia.

He de dir que em feia gràcia pensar en la possibilitat de ser premi c@ts, però no les tenia totes perquè els companys/es de nominació, ho dic sincerament, tenen una tècnica i un ull fotogràfic que jo encara no el sé trobar. Però des de fa un temps, que m'ha agafat la fal·lera de posar la meva mirada al damunt de la natura, dels carrers, de les persones, dels cels i els núvols, dels petits instants que em provoquen somriures o em sacsegen emocions.

El meu amic i mestre, em repeteix una i mil vegades (té més paciència que un sant!) l'obertura del diafragma, la velocitat, els isos, el...I sovint, em faig un embolic increïble, però jo, tossuda com una mula, dale que dale...De cent, en llenço noranta-nou, i si en trobo una que em pica l'ullet, ja em sento satisfeta.

Gràcies per fer-me somriure avui. Moltíssimes gràcies!

Jo també hi vaig!

Jo també aniré a La Gala dels premis C@ts! Just d'aquí a una horeta...
Fins ara!
No tinc roba de mudar, però la il·lusió de compartir l'estona vindrà ben mudada!

Liar-se

M'he liat. Vull dir que m'he decidit a canviar el domicili dels llibres al dormitori, i assentar el dormitori on, fins ara, ha estat la casa dels llibres. Entremig hi ha un bon tram d'escales.

Aquest no és el problema, encara tinc bons braços i bones cames per alçar pes (tampoc vull presumir). El problema és que a cada llibre que li canvïo el domicili, em reclama un bocí de temps per remirar-lo. Com un trasllat "en toda regla".
La data, el preu, l'ex-libris i tots els paperets, anotacions, fulletes dissecades-gairebé arnades, bitllets de transport, punts de llibre...

Les petjades de les paraules i les lectures, les petjades al pensament i l'ànima i, per què no, les petjades que han deixat les prestatgeries a la paret (que, evidentment, caldrà pintar de nou).


El primer llibre que em va regalar el meu pare (evidentment a casa hi havia llibres i contes i molts apunts i obres de teatre, però aquest va ser un regal particular) va ser "L'edat d'or: Història veritable d'unes meravelloses vacances infantils".
Era un home auster. Però que moooooolt auster! Vam anar, al mercat de Sant Antoni i em va deixar trïar. Va pagar vint pessetes per un llibre del 31 que hauria costat nou de trinca,  0,40 pessetes. Evidentment, era de segona mà. L'havia escrit un mestre i el primer capítol era "L'encís de la mar". Recordo que no en vaig dubtar gens i vaig dir...aquest! Vull aquest! Em va seduïr.


A un pas de l'edat d'or, en aquest tram entre el  73 fins dia d'avui, us podeu imaginar...com m'he liat, i seguiré liant-me!

I és que m'agrada llegir-te!

Rebre

Sense opacitats

per deixar entrar ta llum.

Vindré a rebre't.

Avec le temps

Minuts, hores, dies,

albades, capvespres, llunes.

El temps fa de forquilla

que ens atipa

o ens deixa famolencs.

Adesiara s'estaciona,

d'altres fuig a córrer.

Sovint roman una estona

i va fent, i deixant fer.

D'altres s'esmicola.

Sempre, però, queda

temps,

minuts, hores, dies,

albades, capvespres, llunes.

No cal ajupir-se

No cal ajupir-se

per veure

que la poesia s'amaga.