Relats de la Carme

d'una foto d'en Barbollaire

Quanta complicitat vam viure
per beure'ns les rialles i delit.
Englotint la vida a bocades,
assaborint tastets i els tannins
de pells d'ànimes acolorides.
D'un porpra intens.
Teixits càlids, amorosos, sobris.
Embriacs, però, de la tendresa.

Quantes giravoltes

Quantes giravoltes ha de fer el temps,
quantes acrobàcies les busques
per coincidir dues agulles, uns instants, per conversar
de les hores que viuen.
Acoblar dols, i també esperances.

Antipoètic

M’agraden els esports, però no sempre el que representen.

Indigne, des del meu entendre, que el Barça fitxi a un futbolista que ha mossegat , en tres ocasions, a companys de joc; amb l’afegit d’actituds racistes i xenòfobes, per si no n’hi havia prou.

No hi ha més jugadors tècnicament excel·lents que, a més a més, tinguin l’excel·lència personal en el respecte i les bones pràctiques esportives?

No trobo la manera d’entendre-ho.

S’han pensat bé el model esportiu que presenten?

Sense cap retoc

Sense cap retoc
la bellesa és enèrgica
encara que es faci de nit.
El tranuitar dels pensaments
més suau; la fosca, més clara.