Complicitats genuïnes. ... Tardors petites amaguen tresors vermells. Complicitats entre dolls de paraules ens endrecen món. carme ... Quina meravella! amb les fulles, la tardor, clama al vent, l'enyor. Joana ... Quan la tardor arriba, tot canvia de color algú mira i sospira. montse
A través de la finestra
oberta et venen a veure
les branques dels arbres
perquè les retallis elfreelang
Quiet, des de la finestra, te n'adones dels petit canvis, que t'ofereix la natura. montse
La finestra és el límit: fora, el bosc, l'aire fresc, la vida calma de la tardor; dins, el gaudi des del recolliment, les fulles esdevingudes somnis... novesflors
Desperten els somnis,
claror entre branques.
la nit s'arrauleix.
Va saltar de la banyera. Inquiet i expectant. En un no res havia d'anar a l'editorial perque com reconegut "escriptor", avui, havia de passar per l'aro, i anar a signar llibres. Va mirar el rellotge i era tard. Davant del mirall, es va veure com un dofí: hidrodinàmic.
Ni t'estimo, ni t'espero. No sé per què has de venir, ni a què. No podré creure'm el que diràs. No ets respectuós amb l'altre, ni "la teva casa" tampoc. No crec que sàpigues estimar. Ni t'estimo, ni t'espero. No sé què vols "ensenyar", si no ets mestre. No sé per què no estàs disposat a aprendre. No entenc perquè negues el plaer. No renunciarem a estimar-nos. I cadascú a qui vulgui. Ni t'estimo, ni t'espero.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!