En el blau i el mar de la vida,
hi sumo, avui, una onada més
per continuar mullant peus a la sorra,
i ànima a l'horitzó dels desitjos.
Tan distintes,
vestim idèntic color.
Petgem el verd natura.
Relats estiuencs de la Carme i d'una fotografia d'en Xavier
Mans en conxorxa
amb unes cordes vocals com instruments
de la música més pura:
la veu.
I la pell eriçada en els càntics.
A peu de carrer
i enfilades al mur, fimbren,
compassades, amb el ventet que les mou.
Veure el món, viure'l.
Atalaiar la vida
que endebades no respon a la delera,
tot plantant cara, des de la ferma mobilitat,
intent de ressort per pactar somnis.
Convenen colors i cerquen nous matisos
en els blaus.