Per veure'ls
provar d'olorar els colors
a les estances.
per primer cop
Fa 4 hores
29 de març 2011
22 de març 2011
Les tulipes creixen
Les tulipes creixen.
No sé si és el fred de fora que m'afona,
o el d'endins.
Però em falta llum.
20 de març 2011
De camí al 21
Disciplinadament abatuts,
capcots i avergonyits, a voltes.
Clavícules de temps i de temors,
acabem trobant refugi
en l'anvers i l'ombra d'una mà
-genuïna i dolça-
que amolla poesia.
19 de març 2011
15 de març 2011
Errors...
Una servidora, que és treballadora pública des de fa vint-i-cinc anys, cada vegada que s'ha presentat a alguna plaça, oposicions, concurs de mèrits... li han demanat -rigorosament- acreditar la llicenciatura i d'altres estudis universitaris amb l'original i la fotocòpia compulsada.
De vegades, fins i tot, m'han fet riure per no plorar, ja que estic més que fitxada i no acabo d'entendre quina és la fal·lera d'acumular papers de l'administració pública, quan ja saben qui sóc, què tinc i els meus títols universitaris (perquè tot està físicament en un expedient, i en una base de dades a la qual hi tenen accés).
Em sorpren que, sorprenentment, la senyora Ortega s'equivoqués i ara resulti que, en comptes de ser llicenciada en psicologia, estigui només formada en psicologia.
Però clar, aquesta senyora té un carnete de partit, i és la vicepresidenta... Espero que, si més no, el nivell C de català si que el tingui!
De vegades, fins i tot, m'han fet riure per no plorar, ja que estic més que fitxada i no acabo d'entendre quina és la fal·lera d'acumular papers de l'administració pública, quan ja saben qui sóc, què tinc i els meus títols universitaris (perquè tot està físicament en un expedient, i en una base de dades a la qual hi tenen accés).
Em sorpren que, sorprenentment, la senyora Ortega s'equivoqués i ara resulti que, en comptes de ser llicenciada en psicologia, estigui només formada en psicologia.
Però clar, aquesta senyora té un carnete de partit, i és la vicepresidenta... Espero que, si més no, el nivell C de català si que el tingui!
Potser és la pluja...
11 de març 2011
09 de març 2011
De la ciutat que mai s'acaba
De la ciutat que mai s'acaba,
tot i la pressa del temps.
De Hopper, i l'ai al cor, Le Corbusier i Man Ray.
Veure el cel, des del cel, i als teus ulls.
Escarafalls i riures incontinguts
en un carreró on la gendarmerie
persegueix, amb comicitat, uns lladregots.
Mentre nosaltres ens robem l'ànima
però sense deixar que mai,
tot i que enxampada en el delicte amorós,
resti empresonada.
I que el temps ens acompanyi.
07 de març 2011
Parlen els ulls
(fotografía feta d'un oli de Jesús Costa)
Parlen el ulls
d'onades infatigables.
Veus de dona.(8 de març de 2011, pel camí que encara queda)
03 de març 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.JPG)
.JPG)
