31 de gener 2010

Ya sabes

 





Ya sabes de qué te estoy hablando.
Una, engorda y desengorda,
Se infla y se desincha, sin ínfulas de nada.

Será la edad, dicen.
Se olvida el aniversario
-a propósito escrito en papelito y calendario de cocina-.
Se llega a casa sin el café del supermercado,
cuando la compra pesa.

Ya sabes de qué te estoy hablando.
Del pasar peso,
De libras, quilos, toneladas, sin ínfulas de nada.

De alcornoques, encinas, nogales, liquidámbares ,
pinaza y lluvias invernales.
Ciclámenes, pensamientos, violetas.
y ramilletes de flor de poeta.

Cuerdas de guitarra en tus dedos.

Ya sabes de qué te estoy hablando.


(De CSM)

30 de gener 2010

Si es pot sortir

Si es pot sortir,
entrar, sortir, entrar de nou,
i novament sortir-ne…
amb el cap alt, o cot,
o encimbellat o jup,
dansant o arrossegant peus i passes.
Si es pot entrar,
sortir, entrar, sortir de nou…
i novament entrar.
Potser és que pas i eixida, ensems,
em lliurin
a una sortida digna.


Versant Una sortida digna d'en Jesús M. Tibau

Escolteu

Escolteu...
Vinc d'escoltar-la en directe...
Un treball musical dels poemes de Manuel Alcántara.
Ànima, àngel o duende. Tant li fa, però un recull de poesia cantada que mereix ser escoltat.

29 de gener 2010

Serrells de riures



Serrells de riures
al sopluig d'incerteses.
Dolç abrigall.



28 de gener 2010

Melodia



Melodia
de dits que acaronen.
Contrabaix cantant.




Tensem les cordes
melodies als dits.
Greu contrabaix.

novesflors 

Contrabaix
de melodia que acarona.
Els dits cantant. 

carme 



Contrabaix que acarona
greus melodies
als dits i al cor.


NOMES MELODIA
RECORDS PERDUTS
EL BAIX TREMOLAR DINS EL RECORD
NOMES MELODIA.

JUGANT AMB BCN

27 de gener 2010

Navegaré




Navegaré
fins l'horitzó de llum.
Temptant el llostre.

26 de gener 2010

Descordem caps



Descordem caps
per endinsar-nos a la mar.
La mà a la pell.


25 de gener 2010

Graons




Baixar graons
esperant trobar-te esperant.
Volar de nou.


23 de gener 2010

Amatent l'esguard



Amatent l'esguard
a la mirada blana.
Aquí t'hi trobo.

22 de gener 2010

Ballaré amb tu



Ballaré amb tu
la dansa de les nits albes.
Sempre que ens plagui.

Darrera...




Detras, está la gente
con sus pequeños temas,
sus pequeños problemas,
sus pequeños amores.

Con sus pequeños sueldos,
sus pequeñas campañas,
sus pequeñas hazañas,
y sus pequeños errores.
 


(Detrás está la gente. Joan Manuel Serrat)

21 de gener 2010

Tinc una bona amiga

Tinc una bona amiga, que en sap prou de la salut, i em recomana...



Diu que...

Mientras tomas este medicamento puedes conducir, manejar maquinaria pesada...........
En casos graves dobla la dosis.
En caso de duda consulta a tu médico o farmacéutico y a ver que te dicen


No m'agrada automedicar-me, però avui, potser ho faci. Tal com està el panorama de tot plegat...

20 de gener 2010

Llegint-te en la nit




 Llegint-te en la nit
quan es fa fosc boirina.
Lletra a lletra.

18 de gener 2010

Cruixents petons



Cruixents petons
saborosament dolços.
La fruita espera.

Seguint els contes de calaix, elvira, coses2, carme, cèlia...

17 de gener 2010

Com onades



Com onades
atrapades dins de fred.
Només un reflux.


Com les ombres
que dibuixen els volums.
Només la llum.

carme 


Volums de llum
com un perfum d'ombres.
Dins, el fred fuig.

barbollaire


Com el gerro
que empresona la claror.
Escapa el bruc.  

novesflors


El gerro buit i les
flors desemparades
amb un fred mut...


onatge
 


un fred que també parla
amb el silent murmuri
de la pluja que cau 


 


16 de gener 2010

Viatge-vol



Viatge-vol
damunt de dues rodes.
Buscant colors.

14 de gener 2010

Una proposta de Relats Conjunts




DEMANANT UN TAXI Lisbeth Firmin 2004


-    Taxi! Taxi!
Amb la mà esquerra alçada i ventilant-la, com si el taxista et podés escoltar. Quan et vaig veure, el cor em va fer un tomb.
Mullada de cap a peus, tot i el paraigües.
Vaig frenar sense posar l’intermitent, després de les intermitències del nostre amor.


-    Et porto a casa…
-    Deixa-ho, demanava un taxi…
-    No t’agrada el meu color, el color del meu?


Vaig baixar del cotxe i em vas mirar amb una certa expectació d’ai-què-faràs-ara.
Del porta equipatges vaig treure un esprai groc per ruixar el cotxe.


-    Ara ja té el groc-taxi…on vol que l’acompanyi?


La pintura regalimava i vam anar cap a casa.

13 de gener 2010

Escalfor de nou





Com dança d'hivern
reviscola la flama.
Escalfor  de nou.




12 de gener 2010







Tastets d'aire



Tastets d'aire
vora l'escalfor del foc.
Busquem l'abrigall.

10 de gener 2010

Fer volar coloms



 







Pensaments alçats
damunt de la peanya.
Fer volar coloms.

09 de gener 2010

Insomni i fred ensems





Insomni i fred ensems,
no gosen  prendre't les paraules.
Comença a clarejar,
i el pas i el pes de les parpelles
estrena el dia.

07 de gener 2010

Amb els dits glaçats



Amb els dits glaçats
fumegen xemeneies.
Poesia en carbonet. 

06 de gener 2010

Un sis de gener d'un seixanta i...




Un sis de gener d’un seixanta i…

L’emoció i l’insomni  infantil de la nit de reis, no treia energia perquè, tant bon punt començava a aclarir, anéssim a donar la tabarra als pares, una mica esperitats-esvalotats,  amb l’au va, vinga a a a de la cantarella…lleveu-vos!!!, mentre estiràvem llençols, els agafàvem les mans per incorporar-los. Però val a dir que mai no ens ho van posar massa difícil.

La porta del menjador, estava tancada. Una porta de dues fulles, de les dels pisos antics amb balcó i galeria i un passadís, que de petits ens semblava llarg, i de grans se’ns ha fet una mica més curt i estret.

Els vidres, biselats, permetien intuir siluetes d’objectes damunt les cadires o el sofà, on la nit abans havíen quedat, això si, les sabates ben enllustrades.

Abans de sopar el pare feia una crida general al betum i al raspall de les sabates i ens tenia a tots amb l’intent de fer-ne -de les sabates d’escola atrotinades i gastades de la sola-  pràcticament un mirall.

Cadascú tenia el seu espai assignat, deien que era la manera de facilitar la feina a Ses Majestats els RRMM de l’Orient, per a no crear confusió a l’hora de dipositar correctament les comandes dels nostres desitjos.

Encara amb pijames i bates, feiem la cúa davant la porta per rigorós ordre d’edat, de més petit a més gran, amb una sola excepció: la iaia, que vivia a casa, era la primera. Per ser iaia tenia aquesta prebenda. I quan el cap de cúa donava la consigna de podeu obrir! avançavem en la minsa corredissa cap al nostre espai màgic. De la cadira despullada de la nit, als regals embolicats.

Aleshores, desfer els embolcalls del que havíem escrit a les cartes. Alguns desitjos satisfets, d’altres no; com en la vida. I mitjons, calces i calçotets, samarretes de felpa…(anys després a les noies ens portarien el sostenidors, i als nois les primeres corbates…). Colònies, sabons, carmanyoles, els plumiers.

I vinga va…anem a esmorzar que a les dotze hem d’estar a casa els tiets!
I l’esmorzar, especial, de xocolata desfeta. I les presses per vestir-se al menjador mentre anavem mirant i remirant-ho tot.

Posa’t els mitjons i calçat, ves a pentinar-te, vine que et desenredo els cabells…va…espabila…
Emocions i somriures i alguna que altra frustració. D’estretors compartides, però ben amanides amb tendresa i tot l’esforç dels qui havien estat els veritables impostors de Ses Majestats els RRMM de l’Orient.
Amb la clenxa ben feta, ens entaforàvem tots (i érem colla) en un Gordini blanc del qual , encara en conservo, no sé per què, la matrícul·la.

05 de gener 2010



Les mans, amb el temps,
acaben en semblança
amb les fulles.

La mà que va acompanyar-me
ara em regala la imatge.

Gràcies barbollaire per l'empenteta d'avui-ja-fa-un any,  que em va permetre descobrir aquestes senderes tan agradables. I, per suposat, gràcies a tots i totes per aquest passejar.

De nou, quan arribi la nit, mentre enllustri les sabates, tornaré a demanar màgia per poder compartir-la.
I abracadabras!

03 de gener 2010



 












02 de gener 2010

Batre vol en blau


 Batre vol en blau
quan es desfà la tarda.
Deixar-se anar.

01 de gener 2010

Ilargia



Ilargia,

d'aquí a poc agafes l'avió.  Ens quedem amb el somriure aquest nostre, que no se l'endurà pas el ventot d'avui!
Què bonic va ser el dia que vas néixer! I diria que fa quatre dies.
Pren i aprofita el que t'has guanyat. I que el 10 sigui 10!
Ens veiem a la web-cam, n-predilecta! 

Captiva prou el teu somriure,
és per tu dia feliç?
tens els ulls plenets de viure
i entre dents el últim si.
Els cabells volen volar-ne
- camp de blat molt presumit -
i dins teu gosa eixamplar-ne
el goig de ton bon destí.
................ Anton.