31 de gener 2010

Ya sabes

 





Ya sabes de qué te estoy hablando.
Una, engorda y desengorda,
Se infla y se desincha, sin ínfulas de nada.

Será la edad, dicen.
Se olvida el aniversario
-a propósito escrito en papelito y calendario de cocina-.
Se llega a casa sin el café del supermercado,
cuando la compra pesa.

Ya sabes de qué te estoy hablando.
Del pasar peso,
De libras, quilos, toneladas, sin ínfulas de nada.

De alcornoques, encinas, nogales, liquidámbares ,
pinaza y lluvias invernales.
Ciclámenes, pensamientos, violetas.
y ramilletes de flor de poeta.

Cuerdas de guitarra en tus dedos.

Ya sabes de qué te estoy hablando.


(De CSM)

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sí, sí, ho sé, ho sé! :)
Aix! quins colors, les violetes o pensaments.

assumpta ha dit...

Sí, també ho sé, també!

Noia quins colors aquest pensament!
Aquest sí que en són de bons pensaments.
Bona nit.
;)

Elfreelang ha dit...

els liquidàmbars són uns arbres preciosos que feia temps havia oblidat.....i aquestes poètiques paraules farcides d'arbres i de flors me'ls 'han retornat...Bona nit!

novesflors ha dit...

Els pensaments són unes flors que sempre m'han agradat i barrejades de colors formen un conjunt especial.

Elena Casero ha dit...

No sé muy bien de qué, aunque lo imagino porque lo puedo ver.
Una abraçada

Guspira ha dit...

Jo no sé de què parleu, encara que trobo que m'ho penso...
De totes maneres, encara que no sàpiga exactament de què parles, m'agrada la forma com ho has fet.
M'agrada casa teva.
Una abraçada!

kweilan ha dit...

LLegir els pensaments! Això és màgic!

Ricardo Miñana ha dit...

Excelente y bonito texto
un placer pasar por tu casa
feliz semana
un abrazo.

Sauze ha dit...

que bonito...