Dia del blogaire en crisi 2010

Nova proposta de Relats Conjunts.

LAS TRES VELAS, Joaquin Sorolla 1903

-Xicotetes...afanyeu-vos que se mos fa tard! -va dir la mare.
-Mare...tinc sorra als ulls amb aquest ventot! -replicà la filla petita.
-Ara no mos aturem, ja hauran llevat les xàrcies i podrem afegir algun mollet al cistell, que els cuinaré amb creïlles. Hui anem ben tard! Ai....quin roig més bonic que tenen! -llençant un sospir.
-Mare...tinc sorra als ulls i el xiquet...gana!
-Filles...pareix com si fos el primer dia...que ja sou grandetes... -afegí malhumorada.
-Aquesta vesprada...podrem eixir al carrer? -va preguntar-li Carmencín alçant la veu per ser escoltada.
-Au...

Aquí trobareu les altres propostes...

Un poema, avui.

Qui ho ha dit que haig de comprendre
les coses, diu el poeta.

Les coses passen perquè passen,
i l’amor també, igual que elles.

Per què esbrinar principi i fi?

Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d’un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.

La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.

L’estiu que mor prepara un altre estiu.

El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.

Neixen les flors i l’endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els

cicles s’acompleixin.

I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.

Quima Jaume

Balconet de llum

Balconet de llum

i cadireta al cel blavís.

Desemboirades.
 ...
Serena imatge
les flors a la barana
desemboirant-me.
carme 

Cel blau
de finestretes verdes
la boira escampa.

 lolita

El blau retalla
parets de blanc refulgent.
T'espere a l'ombra.
novesflors

Botona

Botona els teus somnis

amb fil gruixut.

Que et pengin desitjos

de les orelles

i se't traspuïn a les parpelles.

Botona amb cura

de poder desenfilar cosits,

sense haver-te quedat 

només amb l'embastada.

Amb el fer-desfer-refer,

les vegades que calgui.

Però cus la vida.
...

Botona els teus somnis
amb la brusa de la lluna
i deixa que la rosada
amoroseixi els teus llavis.

Botona amb cura
no et faci por
enfilar les nits.

Cus la vida amb fil de vida,
no deixis res embastat
que tot acaba prenent mida.

onatge

Cosir la vida,
teixir-la i
si s'esfilagarssa
fer-hi un sargit.

joana 

 Cosiré la vida,
amb fils gruixuts
i algun de prim
de molts colors.

Embastaré
i desembastaré
quan ja pugui emmirallar-me
en els cosits nous i ferms.
Botonaré els meus somnis,
recosiré tots aquells
que pengen si caic no caic.
Sense pressa.

carme

Sentir de nou

 (Jesús Costa, oli 25x25)

Sentir de nou

que el sol acompanya el dia.

Dolça aroma.

"Es obvio que la poesía y la fotografía pueden complementarse y hasta influirse recíprocamente. Por una parte, la fotografía capta una imagen fija, inmóvil (a veces sólo un instante de una realidad dinámica o de una coyuntura motriz, desplazable o vibrante), y la poesía puede, a partir de esa suspensión o tregua de movimiento, hacer una lectura que la enriquezca. Por otra parte, la poesía, que genera o propone transformaciones, procesos, auges o deterioros, puede ser sintentizada ejemplarmente por la fotografía cuando ésta elige de aquella una imagen decisiva, que habla por sí misma."

Mario Benedetti

Poeta 

Esberlant baules

Esberlant baules

per sortir dels cadenats.

Podem seure-hi.

Tretze

No és dimarts, sino dijous. Però és tretze; i un tretze com avui, cinquanta; i en fa més de trenta; i al seixanta t'estrenaves en l'ofici de viure -com deia Pavese-, i ja estem al dos mil deu.

Continuarem xifrant (a mi que tan malament se'm donen)!. I en la balança, comptant cada mil·ligram, em sento una multimilionària d'amistat compartida.

Felicitats Barbollaire!

onze de maig

Era l'onze de maig del 80. Sant Ponç. Caminejant pel carrer Hospital amb la camisa de quadres robada al pare. Aquesta i les blanques que ja estaven atrotinades, per treure'n el coll camiser i deixar-ne el coll "mao".

Les aromes de la camamilla, el poniol, la menta, la farigola i el romaní. Els caramels de mel. La regalèssia i el sucre candy. La dolcesa d'algun pastís artesà com a llaminadura. I un grapat de somnis, també  llaminers, per estrenar. La Carole King, Pink Floyd i At Seventeen de la Janis Ian.

Porto una flor

Porto una flor
per escampar tristeses.
I aixecar el cap.

El temps, sobtat.

El temps, sobtat,

retorna amb fred d'hivern. 

Sorral esvanit.

La dama y la muerte

De cartón piedra

object width="353" height="132"><

Amanir la nit

Amanir la nit

amorosint de colors

la desesperança.