31 de maig 2010
29 de maig 2010
Nova proposta de Relats Conjunts.
LAS TRES VELAS, Joaquin Sorolla 1903
-Xicotetes...afanyeu-vos que se mos fa tard! -va dir la mare.
-Mare...tinc sorra als ulls amb aquest ventot! -replicà la filla petita.
-Ara no mos aturem, ja hauran llevat les xàrcies i podrem afegir algun mollet al cistell, que els cuinaré amb creïlles. Hui anem ben tard! Ai....quin roig més bonic que tenen! -llençant un sospir.
-Mare...tinc sorra als ulls i el xiquet...gana!
-Filles...pareix com si fos el primer dia...que ja sou grandetes... -afegí malhumorada.
-Aquesta vesprada...podrem eixir al carrer? -va preguntar-li Carmencín alçant la veu per ser escoltada.
-Au...
Aquí trobareu les altres propostes...
-Mare...tinc sorra als ulls amb aquest ventot! -replicà la filla petita.
-Ara no mos aturem, ja hauran llevat les xàrcies i podrem afegir algun mollet al cistell, que els cuinaré amb creïlles. Hui anem ben tard! Ai....quin roig més bonic que tenen! -llençant un sospir.
-Mare...tinc sorra als ulls i el xiquet...gana!
-Filles...pareix com si fos el primer dia...que ja sou grandetes... -afegí malhumorada.
-Aquesta vesprada...podrem eixir al carrer? -va preguntar-li Carmencín alçant la veu per ser escoltada.
-Au...
Aquí trobareu les altres propostes...
27 de maig 2010
Un poema, avui.
Qui ho ha dit que haig de comprendre
les coses, diu el poeta.
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l’amor també, igual que elles.
i l’amor també, igual que elles.
Per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d’un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
no ens podem aturar al mig d’un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
i es fa rodona.
L’estiu que mor prepara un altre estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.
retorna sempre al punt de la partença.
Neixen les flors i l’endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els
tornen a néixer perquè és bo que els
cicles s’acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.
Quima Jaumeperò que torni allò que és bo.
23 de maig 2010
Balconet de llum
Balconet de llum
i cadireta al cel blavís.
Desemboirades.
...
Serena imatge
les flors a la barana
desemboirant-me.
carme
...
Serena imatge
les flors a la barana
desemboirant-me.
carme
Cel blau
de finestretes verdes
la boira escampa.
de finestretes verdes
la boira escampa.
22 de maig 2010
Botona
Botona els teus somnis
amb fil gruixut.
Que et pengin desitjos
de les orelles
i se't traspuïn a les parpelles.
Botona amb cura
de poder desenfilar cosits,
sense haver-te quedat
només amb l'embastada.
Amb el fer-desfer-refer,
les vegades que calgui.
Però cus la vida.
...
Botona els teus somnis
amb la brusa de la lluna
i deixa que la rosada
amoroseixi els teus llavis.
Botona amb cura
no et faci por
enfilar les nits.
Cus la vida amb fil de vida,
no deixis res embastat
que tot acaba prenent mida.
...
Botona els teus somnis
amb la brusa de la lluna
i deixa que la rosada
amoroseixi els teus llavis.
Botona amb cura
no et faci por
enfilar les nits.
Cus la vida amb fil de vida,
no deixis res embastat
que tot acaba prenent mida.
onatge
Cosir la vida,
teixir-la i
si s'esfilagarssa
fer-hi un sargit.
teixir-la i
si s'esfilagarssa
fer-hi un sargit.
joana
Cosiré la vida,
amb fils gruixuts
i algun de prim
de molts colors.
Embastaré
i desembastaré
quan ja pugui emmirallar-me
en els cosits nous i ferms.
Botonaré els meus somnis,
recosiré tots aquells
que pengen si caic no caic.
Sense pressa.
amb fils gruixuts
i algun de prim
de molts colors.
Embastaré
i desembastaré
quan ja pugui emmirallar-me
en els cosits nous i ferms.
Botonaré els meus somnis,
recosiré tots aquells
que pengen si caic no caic.
Sense pressa.
15 de maig 2010
"Es obvio que la poesía y la fotografía pueden complementarse y hasta influirse recíprocamente. Por una parte, la fotografía capta una imagen fija, inmóvil (a veces sólo un instante de una realidad dinámica o de una coyuntura motriz, desplazable o vibrante), y la poesía puede, a partir de esa suspensión o tregua de movimiento, hacer una lectura que la enriquezca. Por otra parte, la poesía, que genera o propone transformaciones, procesos, auges o deterioros, puede ser sintentizada ejemplarmente por la fotografía cuando ésta elige de aquella una imagen decisiva, que habla por sí misma."
Mario Benedetti
Poeta
14 de maig 2010
13 de maig 2010
Tretze
No és dimarts, sino dijous. Però és tretze; i un tretze com avui, cinquanta; i en fa més de trenta; i al seixanta t'estrenaves en l'ofici de viure -com deia Pavese-, i ja estem al dos mil deu.
Continuarem xifrant (a mi que tan malament se'm donen)!. I en la balança, comptant cada mil·ligram, em sento una multimilionària d'amistat compartida.
Felicitats Barbollaire!
11 de maig 2010
onze de maig
Era l'onze de maig del 80. Sant Ponç. Caminejant pel carrer Hospital amb la camisa de quadres robada al pare. Aquesta i les blanques que ja estaven atrotinades, per treure'n el coll camiser i deixar-ne el coll "mao".
Les aromes de la camamilla, el poniol, la menta, la farigola i el romaní. Els caramels de mel. La regalèssia i el sucre candy. La dolcesa d'algun pastís artesà com a llaminadura. I un grapat de somnis, també llaminers, per estrenar. La Carole King, Pink Floyd i At Seventeen de la Janis Ian.
09 de maig 2010
04 de maig 2010
03 de maig 2010
02 de maig 2010
01 de maig 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)