Convit

http://1en2.blogspot.com/2009/07/convit-estiuenc.html



L'aigua s'acaba.
Però quedarà la set
damunt la sorra.

Asseguda
al llindar de la porta.
Jo saltant
per trobar-hi
els riures
i el gaudi.

El llac dels cignes

La lluna

- ...i ara dibuixa'm la lluna...

em demana i mira.

- i un astronauta...

em torna a mirar, somriu...

- i té la verola?

Passejant llambordes

Passejant llambordes.
L'ombra del vol,
dol i sol.
I?

Elvira FR ha dubtat i pensat:

Passejant llambordes
l'ombra del vol
sol i dol
i s'exclama.

Escoltant llamps silents
un dibuix d'ombra
es rebel·la
i balla.

Carme ha col·leccionat:

I...

Empaitant les ombres,
una passa al sol
i vol i dol.

I no sap què fer
i es perd
el verd incert.

barbollaire ha xerrat:

Llambordes al sol
i una ombra al pas,
com un vol.

Potser empaitant un dol.
Tal vegada apropant-se
a un bes dolç

Noves flors ens ha deixat aquestes (flors):

Llambordes al sol
recremor d'estiu.
Ombra fugissera.
Vaig a la recerca
de la font que riu.

La mer, la sal

Carmen de Bizet

Felicitats a les Carmes! i a qui també fa anys!

DE DONES QUE VESTEIXEN POESIA (V)

¿Corté el hilo
o simplemente lo solté?
Se sueltan tantas cosas!
Y hace tanto tiempo! El aire
se entumeció ¿O fue la mano?
Quedó en suspenso, creo, suspendida.
No sé si lo recuerdo. Inventamos
tantas cosas!


Ahora, quietas.
Las manos. Son dos.
Convocando el aire. Quieto.
También. Hay un sonido de persiana
que se cierra
cuando el pulgar izquierdo
recorre con la uña
el óvalo estriado del pulgar
derecho.
A veces, el pulgar se ausenta.
Es cuando puede oírse otro
sonido, el de un punteado
entre deslizamientos: la escritura.

de Hilos, de Chantal Maillard (1951)

Carles Riba (12 de juliol de 1959)

Carles Riba vist per Tàpies

Dóna ta força
i tos somnis per somnis
i força, crema-hi,
lluita-hi: no, no escolleixis
entre el vent i la flama.

DEL JOC I DEL FOC

(Tannkas de les quatre estacions)

Ganes d'aigua

D'un llibre que em van regalar

Tribulaciones de un sicario d'Elèna Casero (Ad Libitum)

No conec l'Elèna Casero. Bé, vull dir que no la conec personalment però ara la conec una bri més després de la lectura de la seva novel·la; que he passat algunes-poquetes vegades pel seu bloc, que encara ni m'he atrevit a fer-li cap comentari...

Però fa uns dies, em va arribar d'una mà amiga i entranyable, el regal del seu llibre.
Em va fer il·lusió. No només pel present, per la petita dedicatòria que hi contenia, sinó pel que representava...

Senzillament i ras, el plaer d'escriure.
Recomano la lectura.

De moment, jo continuaré potinejant amb les paraules.

Gràcies, Elèna, per aquesta història tan ben narrada i felicitats!

Llampega

LLampega.
Trona.
Comença a ploure.
Plou pluja d'aigua.
Aigua dolça.

Enfilo graons

Se m'amara la música del teu cos
i enfilo graons d'una dolça melodia.