30 d’abril 2010

De camí cap a Oulu

Feliç aniversari Maria del Mar! Feliç estrena dels vint-i-tres! Saps bé com recordo la teva arribada i els somriures que s'eixamplen.
Ai... les predileccions!

26 d’abril 2010

Insomni de finestres


Insomni de finestres.
De dins, espelmes fent companyonia.
Encara avui ha refrescat
i un xal-abrigaespatlles
prova de restar pes al pes de les parpelles.
Gairebé desconec la ciutat
que em va donar la benvinguda.
De vegades la fujo,
d'altres l'enyoro.
Insomni de finestres
que, amb llum lleugera i vaporosa,
estan a punt d'adormir-se.

24 d’abril 2010

Traça de llapis


Traça de llapis
que dibuixen les línies de la mà,
els anys i els solcs de la pell.
Traginant companyia.
Trema de traços.

Natures mortes


Natures mortes
i molsa a la pell
s'amanyoguen a l'àmpit de la nit.
Racons, indrets, àmbits.
Ara mateix,
bocí de soca d'olivera
i jaure a dormir.


Tresors recollits
en el sotabosc del dia.
Reviuen en colors subtils
sota aixoplucs de mirades.

Carme

Sota aixoplucs de mirades dobles
dos cors dues mirades nobles
realitat de colors realitat probable
natures mortes natures que desperten
i fan el miracle de tornar a ser
olivera i olives suor i paciència d'arbre

Elvira

23 d’abril 2010

21 d’abril 2010

Microconte de Sant Jordi


En Marçal, mirant-se-la als ulls li va dir que semblava una bruixa de dol. Va tenir la sensació que no entenia el que ella li explicava, que estaven sota l’efecte d’encanteris llunyans i sense escombra.
La Maria Mercè, mirant-se endins, va pensar que potser li calia escriure-ho. I agafà full.

Maria Mercè Marçal. Bruixa de dol.

Proposta de Tumateix llibres 

20 d’abril 2010

Okuribito


OKURIBITO
La dona dels esqueixos
té la saba atrotinada i la saviesa intacta.
El cos encongit i l’ànima ample.
Un ull obert
-pendent a l’esclat de la flor del crespinell-
que de tant en tant se li clou i fa dormida.
Un peu esberlat-sagnant,
que ha brincat pels horts
i per muntanyes.
Una pell suau, una olor dolça,
un tacte transparent.
La dona dels esqueixos
té una sed delerosa, un desig d’aigua.
De raig, de fresc,
de frec. De suau, tou, i adéu.
Un afany constant de terra.
També uns amors petits.
I la basarda del dolor.
La dona dels esqueixos
Somnia encara. Somnia.


19 d’abril 2010

No són secrets


No són secrets.
Moxaines a cau d'orella
des fa tants dies.

18 d’abril 2010

Una altra proposta de Relats Conjunts



Drac del Parc Güell, Antoni Gaudí, 1922


El set de març, encara no era un quart de nou, sortiem de casa camí de Barcelona. La carretera encara prou buida. Les nostres ganes, plenes de desig de mirar.
Un diumenge més buscant racons que ens són coneguts des de fa anys i que sempre acabem per redescobrir, com si els estrenéssim de nou, escorcollant cada bocí. Com els colors i els retalls dels trencadissos que volíem inmortalitzar.
Feia un fred que ens glaçava les mans i les galtes, amainat per la calidesa de sentir-nos tan ben acompanyats.
Vam saludar al drac que, en justa correspondència, ens va retornar l'encaixada. I gosaria dir que ens va somriure.De gaudi.

Una nova proposta de Relats Conjunts

Absorta observo


Absorta observo
rampoines quietes, inertes.
Escapçall de vides.

17 d’abril 2010

Mirada d'avui


Mirada d'avui,
somriure a la il·lusió
que ens acompanya.

13 d’abril 2010

Textures de dits

Textures de dits
en un tretze, en un traç.
Volo de nou.

12 d’abril 2010

Com rosella


Com rosella
amb la llum feta de forja.
Dóna claror.

11 d’abril 2010

Com si el sol


Com si el sol
li donés una llepadeta
del seu color.

08 d’abril 2010

Com cargolines


Com cargolines de mar
al compàs de les llambordes.

S'endevinen graons per enfilar
que grimparem, tal vegada, a poc a poc.
Replegant-nos
per a desplegar-nos
de nou.

I tornar a l'arena,
sense ferralla.

05 d’abril 2010

El mar i els horitzons


Li va ser ben agradable aquest camí entre els catamarans encara endormiscats esperant la fressa de l'estiu i el desgavell de les onades.
Feia just un any que havia descobert una de les tantes i moltes maneres de mirar-se el mar i els horitzons. I els horitzons no eren llunyanies, sino espurnetes d'aigua a tocar, i bromeres d'escuma que amb el sol, donàven una brillor a la pell i als dintres, que feien somriure.
I sabia del cert que passarien els dies i continuaria veient-hi llumenetes.

04 d’abril 2010

A vista d'ocell


A vista d'ocell,
després volar a la sorra.
Camins de ronda.