A aquestes alçades
mirant arran de mar,
no deixaré que cap senyal
m'indiqui el rumb que he de prendre.
Vull ser mariner en terra
de nusos i àncores,
transparències, líquens i sorrals.
El meu tresor
a les fondàries aiguades
despistades pel brogit.
Arran d'arena.
I per reeixir,
alguna bona estona
de barques, blaus i horitzons,
dibuixats en un bocí.
De vents somniats al sud,
atupant les cabòries.
Veure venir les barques,
des del terrat,
i sense pressa.