29 de juny 2010

Proposta de Relats Conjunts: Saturn devorant un fill


 SATURN DEVORANT UN FILL, Goya 1819-1823

-Mare...podem anar al parc?
-Un moment Marc! Una mica de paciència. Ara marxarem...
-És que em fa molt mal la panxa...i tinc caca!
-Però si encara no fa ni mitja hora que n'has fet!
-Ja...però...després de veure aquest quadre...Mare! Va...porfa...que no aguanto...

Paraules osques

Paraules osques
en terres de tartera.
El verd resisteix.

26 de juny 2010

24 de juny 2010

Em deixava endur

Em deixava endur pel vent,
i el vent, alhora,
em portava els colors de la tarda.

Desolació



Avui m’he estrenat al sol. Poqueta estona. Havia pensat en anar-hi aviat, però me n’he desdit per estalviar-me el panorama de la platja després d’una revetlla.
Tristament, no me l’he pogut estalviar. A quarts de dues, la sorra era plena de llaunes, ampolles, buides i trencades, capses de coets i trons, deixalles…No m’he pogut descalçar fins arribar arran d’aigua.
Em costa entendre que no puguin anar de la mà una certa disbauxa amb un mínim de respecte. Havia fet i faig  la cabra, m’ho havia passat molt bé, havia transgredit, m’havia emborratxat d'emocions-entusiasmes i cerveses, m’havia deixat anar, i a hores d’ara encara m’hi apuntaria; però mai m’hagués quedat tranquil·la marxant d’una platja, d’un bocí de bosc, d’un parc qualsevol, deixant l’espai tant bé o millor de com me l’havia trobat.


Una certa desolació, que m’envaeix.

He optat per abstraure’m amb El silenci dels arbres que va recomanar la Joana en les seves grans joies.
Asseguda arran d’aigua, tenia les paraules, el sol, i la remor del mar.

Aquesta matinada, he escoltat la notícia de Castelldefels i el tren que ha embestit les persones que creuaven la via a quarts de dotze per anar a celebrar la revetlla.
Desoladora notícia. Tristesa. Potser, de no haver succeït, m'hagués mira't la sorra amb uns altres ulls.


Les imatges avui: ni en color, ni en blanc i negre.

22 de juny 2010

Natura llum

Natura llum
de terròs i tebi color.
Lluor sorrenca.

20 de juny 2010

Roques de Benet

Sembla mentida...
 ...però hi vaig arribar!

18 de juny 2010

Gràcies per tot!



Creo que todos nosotros debemos repensar lo que estamos haciendo. Bien está que nos divirtamos, que vayamos a la playa, a la fiesta, al fútbol, que esta vida son dos dias, y quién venga detrás que cierre la puerta. Pero si no nos decidimos a mirar el mundo gravemente, con ojos severos y evaluadores, lo más seguro es que nos quede un día solo por vivir, lo más cierto es que dejaremos la puerta abierta a un vacío infinito de muerte, oscuridad y fracaso.

José Saramago.

“Cada vez más solos”, de De este mundo y del otro, Editorial Ronsel, 1997, p. 186

15 de juny 2010

Tres cents clavells

Tres-cents clavells
i un munt de mans acompanyen.
Aromàtiques.

13 de juny 2010

En blanc i negre (1)




Tus manos son mi caricia
mis acordes cotidianos
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro

tu boca que es tuya y mía
tu boca no se equivoca
te quiero porque tu boca
sabe gritar rebeldía

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

y por tu rostro sincero
y tu paso vagabundo
y tu llanto por el mundo
porque sos pueblo te quiero

y porque amor no es aureola
ni cándida moraleja
y porque somos pareja
que sabe que no está sola

te quiero en mi paraíso
es decir que en mi país
la gente viva feliz
aunque no tenga permiso

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.
Mario Benedetti

12 de juny 2010

Els 1001 moments de la Carme (1)





No és el sol,
és el pigment intens de pau i lluita.
Tonalitat sovint envejada.

Dibuix de la Carme

11 de juny 2010

Els 1001 moments de la Carme

Mil i un moments,
de colors, bocins, trenats de vida.
Seguirem atresorant.

Felicitats i gràcies Carme!

06 de juny 2010

03 de juny 2010

Corpus


Saltirono 
la teoria dels terços
i centro el somriure
en la mirada.
Espurnejant.

02 de juny 2010

Difús rocall


Difús rocall.
El roig, ensems, hi serà.
Color de foc.

...

La visita de la flor
enerva el rocall
Quina vida espera?


Entendrirà el rocall
sa adusta presència?
S'enduriran els pètals
sa tendressa innata?


Arriba el foc
aniuant en la flor.
Entrarà en el cor
de la pedra - roc ?


Durabilitat del foc
Eternitat de la pedra.

Antón

Difús amagatall
on el roig hi esclata,
tots serem flames
del mateix foc...



01 de juny 2010

Tornarem a seure


Tornarem a seure
reinventant el complex món.
Càntir i àmfora.