03 de juny 2010

Corpus


Saltirono 
la teoria dels terços
i centro el somriure
en la mirada.
Espurnejant.

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Saltironar és un verb que m'agrada. I espurnejar, també.

La combinació perfecta!

kweilan ha dit...

Boníssima la foto i inmillorable, el text.

Elfreelang ha dit...

Molt bona la foto i els mots! jo em sento com aquest ou ara mateix saltironejant damunt el sortidor d'una crisi que no ens deixa decidir

wizard ha dit...

Que màgic. Téns espurna calida i juganera.

Sauze ha dit...

me llama mucho la atención esta imagen.
besos