Quarts de dotze

Quarts de dotze.

El temps, gegantí,

saltirona les hores.

Dedicat

DEDICAT

Delicat estiu,
amb traces de tardor
que no volem.
Tot i així,
se'ns escolen, insistents, per les escletxes,
i fan balanceig amb onades inquietants.

Trontoll
que provem d'esvanir,
estalonant emocions 
a peu de propòsit.
Tossut intent, el nostre.
Persistents,
escrivim en flors de paper i aigua.

Esvoranc

Si malgrat l'esvoranc
encara es deixés veure la llum 
dels pistils...
Ni que fos amb una forçada
i insistent esperança
que tot allò que s'esfondra
es podrà reconstruir...
Trepants i barrines
sense objectiu,
amenacen des de fa massa dies,
com màquines alienes
a l'esforç de fer créixer
i tenir-ne cura.

Les ungles, 
que esgarrapen les parets
-d'un futur incert per a molts-
comencen a esmolar-se.

Tirallonga

Enllaçant els teus somriures

regalats al llarg dels anys,

en farem una tirallonga

com si d'un sol es tractés. 

Servarem colors i aromes.

La son dels vençuts, la teva.

La son dels vençuts, la teva.
El jaç incòmode, la pell nafrada.


Un degoteig lent i constant de sal
per sobreviure
a una escomesa perduda.


Obres els ulls i els tanques.
Els obres, els tanques, els obres, els tanques,
quan ja quasi no respira la mirada,
i no vesteix ni una espurna de somriure.

Con si de tants i tants que en regalaves
s'haguessin exhaurit de cop i volta
sense possibilitat de reeescriure'ls.

I et deixo un traç de formiga a la mà,
amb l'índex i el cor fent passades curtes
mentre la lluna udola,
i uns còdols s'entesten en no tancar la porta
i deixar-te marxar.