La música que escriu

No vull un diapasó

que em marqui les octaves,

que em lligui a la freqüència,

que determini el ritme.

Tinc un so, ben endins,

que potser no sempre sap musicar

una bona melodia,

que es perd en la partitura

i perd el tempo.

Però quan un so se m'allarga

i es perllonga

li cerco -insistentment i apassionada-

la música que escriu. 

 

de les itineràncies poètiques (juliol 2011)

el dibuix, de la carme.

Caminarem els llibres

Caminarem els llibres

i en cadascuna de les travesses,

col·leccionarem tresors

de pedres i branquillons

a les soles de les sabates.

Després, descansant,

repassarem el tacte gustós

de les paraules.

Mirador

Grisors reconvertides,

t'he trobat els núvols de capvespre.

I un mirador, on poder llegir-los.

En els dies grisos

En els dies grisos

prendrem bocins de sol

endreçats al cistell.

Pluja de sol
que se'escola
per les escletxes.
(la carme)


Troncs recargolats
sota un sol que acarona;
Bressol de nits.
(diu la M.Roser) 


Quan tot sembla fosc
i la tarda esdevé boirosa,
escolte un clar de lluna.
(la joana) 

Nuarem cistells
en un mar de nuvolades.
Caçarem estels. 
(la joana de llum)

Repensar

Repensar
com hem escrit l'amor,
-del primer al darrer-
la pena i la tristesa,
-de l'última a la primera-
el desig,
el dubte,
l'empenta i l'alegria,
la melangia,
les empremtes.


Reconèixer el traç
de cadascun dels llapis en la pell.
El color, el grafit,
la fusta noble
damunt la descoberta,
la goma d'esborrar
i l'afila-històries.

Presents, 
trobats,
perduts,
recordats,
pinzellats,
oblidats,
i blaus,
per estrenar.
Petits tresors.


Repensar 
com hem escrit l'amor,
i no deixar d'estrenar traça.

Nova proposta de Relats Conjunts

Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.

Cada baula  refermada,
ens recorda -entre rialles i certes comicitats-
el bonic engranatge
del compte de les nostres hores.
Som nosaltres,
i posem cura que no s'espatlli.

Participant a Relats Conjunts

D'encesa llavor

D'encesa llavor,

si esclata i arrela,

tal vegada arribem a olorar

el perfum embriac

d'una magnòlia.

Joc de lletres

Despentinat i exposat als setzevents, recolzat a la columna de la plataforma, divisava la galera somniada. A la proa, la campana que el vell mariner, son avi,     -embogit- feia dringar per cridar els peixos. Feia vent, girà el cap a muntanya i topà amb la bellesa del ball del bambú.

Microconte participant al Joc de Lletres

Per tumateix llibres

S'entestava

(el regal de la carme)

S'entestava

en que no s'escapolissin

-somnis i pessigolles-

enllà dels finestrons.

Pensar-te

Pensar-te
em transmuda
a tardors
de llum.

El teu traç amable

(la mirada de la carme)

El teu traç amable,

transforma els colors

en dolços somriures.

Gràcies, Carme!

Outariz

 Haurà estat la càlida transparència

de les aigües dels anys,

que avui ens han permès

esgarrapar unes hores

de gorgues cristal·lines.

A la llera d'un riu,

un bany de riures

i unes mirades que, emocionades,

esperaran el proper passeig.

Reescriure

Redescobrir el plaer
de l'espera, de les ganes de saber.
De capvespres amb llum atenuada
i delerosa de silenci.
Reomplir els tinters de somnis,
per reescriure't de nou.

Passeig de llums

Passeig de llums i nit,
el traç de color i lletra
ens acompanya.
Saltironant la fosca,
vies creuades.

.

Fragments d'aromes.

Sense saber ben bé

el per què,

convenen a la cuina

fragments d'aromes

que s'escolen

pel bonic blau dels teus ulls.

Gràcies és més que una paraula ben bonica.

Gràcies!

De gom a gom

Hi ha lloc per a tothom, però ja està de gom a gom!


Au...anem passant!

Parlen de tu

Parlen de tu
mentre s'enfilen
dins del meu bosc.

seguint el joc

Curiosa desintonia

Curiosa desintonia.

Flor de fred,

bonança excelsa.

Temps pacient

Escletxes de llum i so

En temps oblidada.

Desperten del son,

escletxes de llum i so.

Tomas Tranströmer, Premi Nobel de Literatura 2011

 

Damunt d'un còdol

Damunt d'un còdol,

m'ajec a respirar

la salabror del temps.

...

Respirar, pausadament
el temps que passa
damunt dels còdols.
carme

...

Còdol del riu.
En silenci perfecte,
el temps flueix.  
barbollaire 

...
Còdols sécs i aturats,
esperant un nou temps
per humitejar-los. 
montse 

...

Còdol arrodonit
amb el pas de les hores,
lentes, constants. 
imma 
...

Còdols perennes
patint el pes del temps
sense immutarse. 
novesflors 
...

Silenciós respira
i inquiet albira
el temps, humit, ple de vida. 
Jordi Dorca 
...

Còdols, rodons,
gastats per l'arrossec
de l'aigua que brolla
en un viatge etern
d'un cicle, en el temps... 
Judit 
...

còdols i temps,
secs, sobre la meva esquena
còdols i temps 
carina
...

Els còdols dibuixen
l'emprempta del temps;
el rellotge antic,
resguarda les hores... 
M. Roser

A pleret

A pleret, estones dolces.

El teu temps,

somriu les hores.

A les mans

Les hores que et voldria

a les mans, el temps,

se les endú.

Se les endú el temps,

les hores que et voldria

a les mans.