DE DONES QUE VESTEIXEN POESIA (IV)

Una palabra muere
cuando es dicha,
dicen.
Yo digo
que recién empieza
a vivir ese dia.

(Emily Dickinson, 1830-1886)

"...y cada uno tiene sus ideas, pero las defiende hablando y no matando."

(Francisca Hernández, vídua d'Eduardo Puelles, darrera víctima d'ETA)

113è joc literari

(113è joc literari d'en J.M. Tibau )

Al damunt de dues rodes, portava els cabassets plens de menges saboroses, per passejar-les, trajecte cap a casa. El ventet plaent del bellugar-se, per suportar la calorassa...

Pedalant, pedalant, va fer cap a uns camps de grana, on poder decansar una estoneta sota l’ombra d’un arbre que el convocava.

- després ja faré el brou de verdures...!

No vull aturar-me

"Esta mañana antes del alba, subí a una colina y contemplé el cielo poblado de estrellas; y le dije a mi espíritu: cuando abarquemos esos mundos y el goce y conocimiento que encierran, estaremos por fin llenos y satisfechos?
Y mi espíritu dijo: no, alcanzaremos esa altura para pasar y continuar adelante."

Walt Whitman (1819-1882), Hojas de hierba

I'll see you in my dreams

Corbes i rectes

D'una exposició fotogràfica realitzada per persones afectades de paràlisi cerebral, acompanyada d'un poema d'en Jesús Lizano que s' acoblava com anell al dit.
Si voleu escoltar el poema sencer..."Las personas curvas"...el trobareu a http://www.lizania.info/

La música del cello...

Se'm fa plaent poder enretirar algún roc perquè els passis siguin més fàcils. I més encara, quan s'hi respiren les ganes i l'entusiasme. I alguna ballaruca.

Ganes m'han quedat d'enfilar carrerons.
I mira...vet aquí que...