25 d’agost 2009

Temps




Quan vam haver de desmuntar el pis, vam tenir prou traça i posar les ganes de no afegir neguits a la tristesa. Cadascú de nosaltres, tenia records impregnats en algun objecte; associats a la quotidianitat, a moments concrets, a emocions viscudes.
Jo en tenia un. Un rellotge, situat en mig del passadís de casa, damunt d’un moblet que feia les feines de rebost.
El rellotge era la referència del transcurs de la creixença, ràpida i lenta alhora. Era l’hora de llevar-se, l’hora d’anar a dormir, o de sortir pitant a escola ben dinat. Era l’esglai de la mare i el no em cundeix el temps, el me’n vaig a treballar, o el mira quina hora és ja…i el més calent està a l’aigüera, el vinga afanya't, o el què bé i sense presses. El temps de diari, i el temps de vacances.
Era el tic tac que escoltava quan ja era al llit amb la porta de l’habitació entreoberta.
Era el dóna-li corda al rellotge, si us plau, que fèiem a diari, fent girar la “palomita” i el rec, rec, rec…
Era temps, i continúa sent temps, encara que ara no funcioni.
De vegades, cal donar temps i espai. I temps al temps.

24 d’agost 2009

Festa Major



Anàvem amb les bicicletes amunt i avall. Després van arribar les Vespinos. Ben ajustadets n’hi cabiem tres en aquell seient d’eskai rectangular.
De poble a poble, per una de les carreteres que sempre han format part de la meva vida, (i la tenia triada com a predilecte), intuïem de lluny un cotxe de la “Guàrdia Sivil”…

- Els tricornis!!! (després els “picoletos”…).

Ens aturàvem, un baixava, i fet el troç, tornàvem a empanadillar-nos damunt del seientet d’eskai rectangular i uffffff………

I fèiem uns riures!!!! O molts riures!

I avui que és Festa Major, escolto les rialles i els riures dels adolescents veïns….i ufff…què bé que facin riures o molts riures...Però van caminant...

Amb les finestres obertes...tot i el
chumba chumba m'agradarà somriure.

22 d’agost 2009

20 d’agost 2009

18 d’agost 2009

Afegirem una pila d'anys,
i estimarem.

15 d’agost 2009

13 d’agost 2009

Hang







Notes, sons, pentagrames,
danses, passes, puntes de dits.
LLiscants de pell
i melodies.
Així, epitèlica.

07 d’agost 2009

Algú va escriure...





Ando calada de ti como de esa lluvia bajo la que amo andar.

02 d’agost 2009

Estimar-te.
T'estimaré la veu, els ulls i les suors.
Els dubtes, els udols, les alegries.
El feix de companyia.
Les tardes fosques.
Les diàfanes matinades
quan tot resta en l'estrena,
quan tot s'ha d'encetar.
Com un regal improvisat que provoca
una rialla còmplice i alhora innocent.