No era la mateixa aigua

No era la mateixa aigua, la d'avui,
que la de dissabte passat.
Els dits nus, despullats, avui calçaven.
I la mullena als peus era distinta.
Més humida i més freda.

Ja ho té l'inici de  tardor;
que hom se'ls mira, els palplanta,
i tot plegat,
frisa per fer camí, pausat,
cap a la bonança de l'hivern.
Amb la memòria de la sal sucrada
incrustada a la pell.
 

En cada bri de sorra

S'enfilen per terres rogenques
i caminen per arenes blanques.
Acaben per beure's el mar a cueradetes,
i fent riures al fosquet.
Com si el temps s'aturés o borinàs
en cada bri de sorra. 

Fer un mosset

Fer un mosset 

de passos sense presses.

Estiregassar el temps.

La pell i l'ànima al carrer

Els peus, avui, cansats,
han dibuixat llambordes
i veus.
Veus en veu alta
i enxarxada.
Una gernació de pinzells
-artistes pacients i decidits
com som nosaltres-
hen pintat uns carrers nous,
amb una incansable
i infatigable manera,
genuïna,
de caminar sempre endavant.
La paraula i la música
a flor de pell.
La pell i l'ànima, al carrer.

11 de setembre de 2012

Fem sentir les veus
amb els peus al carrer.
Independència.

Qui diu cafè...

Qui diu cafè,

en diu dolç aroma

de pell i rialles.

Vicent Andrés Estellés

                     La llibertat

A les nits escoltàvem entre el foc passes cansades, passes de cristall. Al matí, miràvem la finestra. Oh font llunyana de la llibertat! Pujava el foc, en llargues flames, flames d'amor i d'ansietat. Ens cremava la sang: ficàvem, a les flames, les pobres mans. Vicent Andrés Estellés