30 de setembre 2012

No era la mateixa aigua


No era la mateixa aigua, la d'avui,
que la de dissabte passat.
Els dits nus, despullats, avui calçaven.
I la mullena als peus era distinta.
Més humida i més freda.

Ja ho té l'inici de  tardor;
que hom se'ls mira, els palplanta,
i tot plegat,
frisa per fer camí, pausat,
cap a la bonança de l'hivern.
Amb la memòria de la sal sucrada
incrustada a la pell.
 

25 de setembre 2012

En cada bri de sorra


S'enfilen per terres rogenques
i caminen per arenes blanques.
Acaben per beure's el mar a cueradetes,
i fent riures al fosquet.
Com si el temps s'aturés o borinàs
en cada bri de sorra. 

19 de setembre 2012

Fer un mosset


Fer un mosset 
de passos sense presses.
Estiregassar el temps.

11 de setembre 2012

La pell i l'ànima al carrer

Els peus, avui, cansats,
han dibuixat llambordes
i veus.
Veus en veu alta
i enxarxada.
Una gernació de pinzells
-artistes pacients i decidits
com som nosaltres-
hen pintat uns carrers nous,
amb una incansable
i infatigable manera,
genuïna,
de caminar sempre endavant.
La paraula i la música
a flor de pell.
La pell i l'ànima, al carrer.


11 de setembre de 2012


Fem sentir les veus
amb els peus al carrer.
Independència.

06 de setembre 2012

Qui diu cafè...


Qui diu cafè,
en diu dolç aroma
de pell i rialles.

04 de setembre 2012

Vicent Andrés Estellés


                     La llibertat



A les nits escoltàvem entre el foc
passes cansades, passes de cristall.
Al matí, miràvem la finestra.

Oh font llunyana de la llibertat!

Pujava el foc, en llargues flames,
flames d'amor i d'ansietat.
Ens cremava la sang: ficàvem,
a les flames, les pobres mans.

Vicent Andrés Estellés