No era la mateixa aigua, la d'avui,
que la de dissabte passat.
Els dits nus, despullats, avui calçaven.
I la mullena als peus era distinta.
Més humida i més freda.
Ja ho té l'inici de tardor;
que hom se'ls mira, els palplanta,
i tot plegat,
frisa per fer camí, pausat,
cap a la bonança de l'hivern.
Amb la memòria de la sal sucrada
incrustada a la pell.
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
20 comentaris:
!!
la memòria de sal sucrada, quanta bellesa i quanta veritat!
l'estiu ja només són records!
El cicle de la vida és va complint......pas a pas
Es va allunyant el record dels dies d'estiu; ara, en el seu lloc, s'hi va instal·lant el temps de reflexió i de calma. Esperarem l'estiu proper i les aigües càlides del mar.
Una abraçada.
Res és el mateix que ahir... tot flueix!
Bellíssim! I a poc a poc anem transformant la vida en el anys.
no no és la mateixa aigua....aquesta la teva i la nostra amb regust de salbror de mar i d'estiu la deixem enrere però entrem a la tardor primavera d'hivern per encarar d'una vegada potser camins diferents!
abraçada immensa( pssss cada dia escrius més bé!)
La tardor ja es fa notar, ha refrescat i avui plou... Però a la memòria els records són assolellats.
Preciós, Fanalet!
Els records són el coixí on l'avui busca estar en pau i ser feliç. L'olor de terra i arbres mullats, també són bons, encara que et treguin la salabró.
L'aigua és vida, sigui dolça o salada, més càlida o més fresca. I les teves paraules trenades la fan més maca.
Caminem tardor enllà, cap a l'hivern entre la bellesa dels teus versos.
el paissatge canvia d'una setmana a l'altra... tot i així, l'aigu de pluja és una meravella també! I la tardor, n'és com un bòtil ben plenet...
molt polits els versos... i l'aigua de mar, potser que em soni una miqueta jeje
sal i sucre..
i cap a la tardor que sempre ens evoca els dolços dies de pa amb vi i sucre..
l'aigua de la foto mulla!
sembla sempre igual, però mai és la mateixa.
sí, ja fa fred per banyar-se al mar
:(
Delicioses les sensacions i situacions que descrius.
que bonic, parles de la tardor i ja es nota el regust de l'hivern!
I anem fent camí cap als dies més foscos i freds, tot anant fent alguna reülladeta cap enrere (i cap alguna foto) per no oblidar què bé que ens ho hem passat en aquests dies que deixem enrere plens de llum, sol, carrer i gresca.
Mil gràcies, ben sinceres, per la vostra companyonia!
:)
Publica un comentari a l'entrada