22 de febrer 2015

La sotasignant

Burj Khalifa, Dubai, 828 metres d'alçada, 
Skidmore, Owings and Merrill, 2010
Una proposta de RELATS CONJUNTS
A la sotasignat, sempre li han fascinat els gratacels. Tal vegada, qualsevol psicoanalista, gosaria a hipotetitzar sobre la relació entre aquesta atracció i el seu metre i mig d'alçada (ras i curt).
La sotasignant mai no ha necessitat un psicoanalista a raó de la seva estatura. Mai no l'ha acomplexada, i sempre li ha trobat més beneficis que perjudicis. Ara que ja comença a tenir una edat, i conscient de la naturalesa humana, de vegades pensa,  sorneguera, quants centímetres minvarà amb el pas del temps.
La sotasignant ja va quedar seduïda fa molts i molts anys pujant a la Torre Eiffel de París, al Big Ben de Londres. Uns anys més tard, abans que el terror i l'odi les fessin caure, va pujar dalt de tot de les Torres Bessones, i en el pis 54 un jove neteja-vidres de color, penjat a la intempèrie, encordat amb arnesos i damunt d'una plataforma elevadora, li va regalar un somriure i una clucada d'ulls que encara recorda. El dia que les van fer caure, va plorar de valent i va pensar en ell, i en tots els altres. De l'Empire State també en serva un bon record: de dia és màgic veure el formigueig humà des de tres cents i escaig metres d'alçària, i de nit emocionant sentir-se tan aprop de les estrelles. Aquell mateix any va enfilar-se a la plataforma més alta de la CN Tower de Toronto, escoltant una i cent vegades en boca dels turistes la gastadeta broma que des de dalt es veu torontoentero. Altrament, però, cosa certa.
A la sotasignant li agraden els avions, i quan aquests agafen gran altura, mira per la finestreta per barrejar-se mentalment amb els núvols. Li agrada viatjar, però els preus estan pels aires i els sous han caigut dels gratacels, així que ara es mira el cel i mira avall des d'una muntanyeta, i s'escapa molt de tant en tant a paranys relativament pròxims.
La sotasignant sap que la Burj Khalifa és la torre més alta del món, i fascinada com està pels gratacels, podria pensar-se que li agradaria anar-hi. Ben mirat, però, aquest indret, precisament no la sedueix gens. 

19 de febrer 2015

Esponerosos


Esponerosos,
abric de llum a la llum.
Reflex nítid.
De nit, i de dia.


17 de febrer 2015

quin em farà costat


Quin em farà costat
i es deixarà acaronar pel traç,
abrigar pel full en blanc,
acotxar pel pensament.
A poc a poc
i amb lletra clara,
somniant avinences.

Proximitat anhelada
de recomençar a afilar el llapis.