Llàstima de no haver tastat
el plaer que et corresponia,
el fugaç mos de les hores dolces.
Mentre eres,
tot i ser distinta,
regalaves mirades
directes a l'ànima.
Desgavellava tanta força,
tanta insistència.
Gairebé sense ser-hi.
Però hi eres.
I tenies, afortunada,
quatre mans tendres i àvides
que t'acaronaven.
Privilegi diàfan.
A mi també m'hagués agradat
besar-te sense por.
Quan eres,
no en vaig saber.