A la llum d'un fanalet: A peu de carrer

07 d’agost 2014

A peu de carrer

A peu de carrer
i enfilades al mur, fimbren,
compassades, amb el ventet que les mou.
Veure el món, viure'l.

Atalaiar la vida
que endebades no respon a la delera,
tot plantant cara, des de la ferma mobilitat,
intent de ressort per pactar somnis.

Convenen colors i cerquen nous matisos
en els blaus.

8 comentaris:

xavier pujol ha dit...: Quin pas del blau al magenta, i al lila i violeta!
Pactem els somnis, que s'ho valen.; 8 d’agost del 2014, a les 8:03
Carme Rosanas ha dit...: M'agraden moltes coses del teu poema. Diria que m,agrada tot ell, però "la ferma mobilitat" m'explica tant com a tu i el pactar somnis és com un projecte de vida.

Sempre hi ha nous matisos en el blau... Atrafegadament, fanalet blau, els cerquem sense donar-nos treva.

Abraçadetes, bonica; 8 d’agost del 2014, a les 8:58
rits ha dit...: les flors surten dels racons. Busquen llum, busquen vida. I la troben. I nosaltres, la trobem en mil i un blaus.; 8 d’agost del 2014, a les 11:26
Elfreelang ha dit...: dius molt o jo interpreto molt gràcies a les teves paraules ....seguirem l'exemple de les flors resilients que s'alcen per a dir-nos que hem de pactar els somnis
abraçades!; 8 d’agost del 2014, a les 12:06
joana ha dit...: que polit tot el que dius!

un punyadet ben ple de colors per a tu!; 8 d’agost del 2014, a les 17:35
M. Roser ha dit...: Blaves com el cel, però el reflex del sol les fa tornar un mica vermelles...; 8 d’agost del 2014, a les 20:08
fanal blau ha dit...: Gràcies per la companyonia!; 9 d’agost del 2014, a les 22:16
Glo.Bos.blog ha dit...: Ai, els blaus, són la meva debilitat! I les ipomees enfiladisses, vivaces, efímeres...
Bellíssim poema, Fanalet!; 10 d’agost del 2014, a les 22:48