30 d’octubre 2010

Centenari del naixement de Miguel Hernández (30/10/1910-30/10/2010)





Canción última
de Miguel Hernandez





Pintada, no vacía:
pintada está mi casa
del color de las grandes
pasiones y desgracias.

Regresará del llanto
adonde fue llevada
con su desierta mesa
con su ruidosa cama.

Florecerán los besos
sobre las almohadas.
Y en torno de los cuerpos
elevará la sábana
su intensa enredadera
nocturna, perfumada.

El odio se amortigua
detrás de la ventana.

Será la garra suave.

Dejadme la esperanza. 
 
 

7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Gràcies per recordar-nos l'esdeveniment a mi se m'havia passat per alt! uns versos punyents espero que si que floreixin els petons damunt les coixins i que l'odi s'apaivagui rere la finestra!

montse ha dit...

Es mereix aquest homenatge, al que li fou negada la vida, va saber deixar-nos uns poemes carregats d'esperança i de vida.

novesflors ha dit...

Els versos de M. Hernàndez i la veu de Serrat emocionen.

rebaixes ha dit...

Clar que floriran els petons
............... Anton.

Sauze ha dit...

Hace unos meses tuve la ocasión de ver en directo a serrat haciendo homenaje a miguel hernandez, fueron hermosas los versos que nos dejó Hernández. salí bastante tocada del concierto por toda la historia que encierra, me hizo pensar en una época que no conozco y que debió ser dura para muchos.

besos, fanal blau.

lolita lagarto ha dit...

sempre el recordarem, els seus versos són fantàstics.
has escollit un dels poemes que més m'agrada..
abraçadetes,

kweilan ha dit...

A mi el que més m'agrada dels musicats pel Serrat és "Para la libertad". I com vers no n'hi ha cap com el de "Yo quiero ser llorando el hortelano..." Un magnífic record, fanalet!