Llambordes del carrer Hospital,
calçant les primeres espardenyes
en la bonança,
i ensumant la flaire captivadora
de l'espígol, la camamilla, el romaní
i la farigola,
entre bocins de bresques i pastissos.
Jo vestia una camisa del pare
que havia reconvertit, pels sécs del coll i la suor,
en un coll mao,
i em delia per uns texans esfilagarsats dels baixos
que la mare no aprovava,
quan jo provava ser en contra de.
Duia penjat del braç un sarró
-atrotinat, aleshores, molt més bonic-
plenet de somnis amb la flaire captivadora
de l'espígol, la camamilla, el romaní
i la farigola,
entre bocins de bresques i pastissos.
Em ve a les mans,
com per art de màgia, sense misteris,
la fotografia en blanc i negre, avui esgrogueïda,
que encara preserva la força remeïera
de les aromes.
.JPG)
.JPG)
