Final i estrena

Ara que el sol comença a adormir-se
i demà en llevar-se, haurà canviat d'any,
fem-li companyia en el comiat,
aixequem les mans per dir-li un adéu, fins ara!
Demanem-li l'escalf pels dies que vindran
i fem un conjur per allunyar la tristesa.
Que la nit ens bressoli i el desconcert no ens atrapi.
Prenguem per estel els ulls brillants
d'aquells qui ens envolten, i la mirada clara
del sol i la lluna.
Fem-ne de l'estrena l'intent i decidit propòsit
de no deixar-nos dur per la foscúria.

El meu desig d'un bon final i d'una bona estrena d'any 2013, en aquest món que sotragueja.
I que la poesia no deixi d'acompanyar-nos.
Sigueu felicos!

Nadal

Aiguaneix

Tens l'oïda fina,
tu que sempre escoltes
el degoteig
de l'ànima, regalimant
emocions.
Aiguaneix dedins.

M'aturo

M’aturo.

No sé si ha estat el cautxú de les rodes

que m’han fet frenar,

o la pluja que queia

deturant els virs constants de les rodes

girangonçant allò que no s’entén,

El soroll del xerrac

m’ha ferit  les mans glaçades

i quan m’ha vist llepar-les,

ha mirat dessota,

mentre, amb una clucada d’ulls,

m’ha dit:

-       No pateixis, dona, que només serà una branca.

És vell, però sa. Només li fa mal un dit.

El guareixo.

(Amsterdam, 1 de desembre de 2012)

dedicat a novesflors, a fra miquel, i a la bellesa dels arbres.