Dius que fa fred

Dius que fa fred,
i a estones se'ns congela la imatge
des d'aquest espai que encara em sorprèn,
a mi (tu n'estàs ben avesada),
i que ens permet trobar-nos.
Em mostres les tulipes,
apropes el nas a l'aroma imaginat
que, encara no sé com ha estat,
arriba fins al menjador de casa.
Arronso el meu, i gairebé les toco.

Minut després,
d'aquesta primavera virtual,
gires la pantalla del portàtil viatger,
i obres la finestra per mostrar-me
el carrer nevat fora l'estança.
Tanca, no et refredis.

Prou lluny i ben aprop.

Aquí fa bonança i, aquests dies,
sembla que l'hivern s'amagui.
Sempre són càlides les teves paraules,
i fem, ambdues, que ens abriguin quan cal.

Abans d'anar a dormir,
t'enviaré l'esclat dels ametllers
com un regal-somriure.

(per a tu, Mar)

Fa de mal creure

Fa de mal creure
que després de tant brogit
i a tan poca distància,
a recer d'un blau de calma,
amb els arbres estalonats a la terra,
una menuda cotxa fumada
ens fes córrer i saltironar
fins atrapar-la amb la mirada,
escoltant-nos la conversa.

Mentre els petons

Mentre els petons 
s'esponjaven a les galtes,
-divertits i festius
com un pa de pessic-,
s'enllaminien els llavis
amb els somriures.

Gèlida la nit

Gèlida la nit.
Quan me la trobo, mimosa,
amaino el pas i em fa retrocedir.
Als ulls de la fosca,
esclata,
com una gernació
de constel·lacions lluminoses.
El xiu-xiu del ventet,
com si parlés amb elles,
m'atrapa la mirada.

Reines i reis

Que ens portin gominoles

i no ens duguin carbó,

que ens facin abraçades

i ens donin un petó.

En fer-se fosc que passin

llençant-nos caramels,

no ens posem pas nerviosos

sino veiem camells.

I quan tornem a casa

abans d’anar a dormir,

mirem  per la finestra

per si els veiem venir.

Que ja arribin les reines,

aviat vinguin els reis,

els grans mags de les cases

i no els de palauet.

Rialles i regals s’hauran de repartir

d’una manera justa

per poder compartir.

Que ja ens n’han pres prou!