Amb les ganivetades
hem d’esperar a que minvi la brollada
per no fer-ne, del mal aliè,
el nostre.
Al capdavall
qui empeny el matxet
no ens pot ser bo.
Ni per la sang, ni per la companyia.
I et dic que,
per molt que restauris
el moblatge d’allò
que anomenàvem ser amics,
jo devia ser mirada encegada,
i tu, un impostor.
Fidel com sóc en l’amistat,
avui, prou que em costi,
et seré infidel.
Com una venja amb l'exclussiu i únic propòsit
d’ignorar-te.
Tot i no fer-se'm fàcil.
Cinquanta minuts i avall.