Recollint l'estiu

Recullo l’estiu

Fa una estona,

plegava la tovallola que fa prop de trenta anys

em va regalar la mare,

un xic d’amagatotis del pare qui, de saber-ne el preu,

hauria dit que era un dispendi prescindible.

Ella, però, em va veure els ulls

acaronant el tacte avellutat,

-que hores d’ara ha perdut amb l’ús

i les rentades-, per contra més gustós a la pell,

original i diferent de la resta de tovalloles de platja,

sense àncores ni motius mariners, ni ratlles insulses.

Me la va comprar.

La mare, tenia aquesta complicitat amb nosaltres

i la fal·lera de veure’ns contents.

Els capricis que no es permetia,  per a ella, en feia

-amb mesura- una excepció per als altres.

Serà, doncs, una tardor més sense la carícia de les seves mans, suaus,

però amb la moixaina present que ens empara l’ànima.

Eix Democràcia

El desig d'una Bona Diada, feliçment acomplert.

Un 69

a ca'l garbí

Amorita…

Ens trobem a la Carretera Federal 69, al quilòmetre 269 de Sant Luis Potosí? Bonica coincidència.  Menjarem  aguacate en rajas, cueritos y chiles jalapeños Divendres vinent, dia 11,  serà lluna plena i udolarà d’alegria el llop més dolç.

Només veure’t arribar amb la pick-up, serà el millor preludi d’una nit sense precedents. Recordes la darrera vegada?

Celebrarem la diada, en la distància, d’una manera ben especial.

Francesc (àlias Panchito)

D'això se'n pot dir saviesa

Tu si que en saps, gran Duna,
et fas un lloc entre arbredes,
i tens el mar de costat.
D'això se'n pot dir saviesa
i bona companyonia.

pels relats conjunts proposats per la carme

Damunt d'un núvol de brasa

El dia va transcorrent amb aquesta canícula
que fa sentir el cos damunt d'un sòl, en excès, tòrrid.
Com una arrel ardent clavada a terra.  Damunt d'un núvol de brasa.
L'aigua ajuda a suportar l'embat febril 
i, val a dir, alleugeix.
Les cigales canten, insistents,  al so del xipolleig de mans i peus,
de nens i nens grans, que juguen per aliviar-se, per dessuar-se.
Crits i rialles trapelles que ajuden a despistar per unes hores.
El blau de la nit i el cansament, fan l'infern una mica més transitable.

Homenatge a Olga Xirinacs

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes

i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.

Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.

El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.

A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,

a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,

hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.

Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,

i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.

XIRINACS, Olga La pluja sobre els palaus, dins Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)

Per molts anys de companyia, estimada Olga!

 

 

De llarga companyia –vas escriure.

Com si fossis endevina, d’ençà que el teu traç,

proper i amigable,

va quedar tatuat en el poemari.

De llarga companyia –escric.

Sé que t’estimaré sempre.

Amb traç convençut empremto des de l’estima,

la ditada agraïda del teu tacte lector,

desvetllador de la paraula. Bonhomia que em regales.

La sorpresa emocionada de ser llegida,

generosament i atenta, des del teu saber,

esperonant, amb esmenes fermes

i vestides de càlida crítica, la meva lletra minúscula.

Una mà acompanyadora, gran, segura.

Gràcies per la teva generositat!

Hi serem

 Gràcies per la iniciativa, Júlia.