Mel i marfull

Mel i marfull

entre dues llunes.

Aroma serena.

Pren la nit

Pren la nit,
amb una bellesa
que regalima silenci.

Torna a ser fosc

El dia s'ha llevat
amb l'avís d'un picot
i un groc, insistent,
entrant per la finestra.
Indici, clar,
que la fredor escampa
cap a altres indrets.
M'ha fet carantoines
amb un abric efímer
-diuen-.
Torna a ser fosc.

Resilients

Resilients,
alcem vols acolorits
quan la mar s'aploma.

per la carme

 Tots els colors,
paracaigudes voladors
en el mar dels teus mots.

diu la carme

 Als teus mots
trobem els colors necessaris
per teixir-nos ales
i alçar el vol.

diu en barbollaire


 Voleiant somnis,
perduts en la mar blava,
alcem ideals.

diu la montse
 

Paisatge distint

Trobar un paisatge distint.
Enblanquinat el verd
i les flors de l'ametller
que, d'aquí a pocs dies,
dibuixaran un tapís de neu a terra.
Fotografiar amb la mirada
l'instant,
ara que ha començat el degoteig,
i en un no res,
el groc fondrà la llum blanca.

Li demano al vespre

Li demano al vespre,
silenci, i ulls desperts.
Que la nit no em deixi òrfena
de la calma
que tants anys m'ha acompanyat,
i no llevi l'encanteri dels mots:
amb les ombres, i les aromes.

Dius que fa fred

Dius que fa fred,
i a estones se'ns congela la imatge
des d'aquest espai que encara em sorprèn,
a mi (tu n'estàs ben avesada),
i que ens permet trobar-nos.
Em mostres les tulipes,
apropes el nas a l'aroma imaginat
que, encara no sé com ha estat,
arriba fins al menjador de casa.
Arronso el meu, i gairebé les toco.

Minut després,
d'aquesta primavera virtual,
gires la pantalla del portàtil viatger,
i obres la finestra per mostrar-me
el carrer nevat fora l'estança.
Tanca, no et refredis.

Prou lluny i ben aprop.

Aquí fa bonança i, aquests dies,
sembla que l'hivern s'amagui.
Sempre són càlides les teves paraules,
i fem, ambdues, que ens abriguin quan cal.

Abans d'anar a dormir,
t'enviaré l'esclat dels ametllers
com un regal-somriure.

(per a tu, Mar)