Navega riu enllà

Hi ha un verd blau cristal·lí,
com toll de vidre,
que t'amanyaga.
Bressol perdurable.
Essència d'aigua dolça
amb la sal de la vida incrustada a les pedres.
Navega riu enllà.

Jo també don suport!

Vesteixo de verd i em sento illenca.

Avui farem via...

tot és casa meva i tot

m'era i m'és i em serà casa

com si veiés voleiar

la roba estesa de l'àvia

Enric Cassasses

També trobarem fent via a en Pon'S blog

  

Aturo

Aturo,
fins que l'embassament de tristesa
desaigüi i els porus se'm facin permeables
a l'absència, no a l'oblit.
Aturo, perquè tampoc sé trobar cap altra manera.

Avui ja és gairebé demà

Avui ja és gairebé demà.
Recollirem les cendres
i vindràs, de moment cap aquí, fins que volis.
Sé que cap voltor et farà la guitza
perquè amb el teu planar discret,
el batre de les teves ales i els saltirons,
encara aconseguiran distreure'm de la mort.
El pitroig, avui, m'ha mirat de reüll
amb complicitat de tristesa. Com amics des de fa molts temps.
Una clucada explícita i silenciosa.
Després una petita ventada
s'ha endut els angelets,  mentre al banc de les carolines,
t'escrivia sense màquina ni full en blanc.

Senyora llavors

Senyora llavors,
diumenge esmorzàvem engrunes de sol
i dilluns tot va enfosquir.
Aquest aparellet
amb forma estimadora
es va espatllar saltant-se la normativa
de caducitat,
i ara no hi ha lloc
on tramitar una reclamació,
ni manera possible d'arranjar-lo.
Una mala jugada de la tecnologia humana,
imprevisible, sobtadament ferotge, 
i de vegades enrabiada sense saber el per què.
El per què te tot plegat com deies fa quatre dies.
Quina jugada per a tu,
i quina gran trabanqueta que m'has fet
per no dir-la més gruixuda,
sense desig de fer-me caure.
Estaries disculpada immediatament, si et podés dir amb veu alta
que no m'ho tornéssis a fer mai més,
però he de començar a creure que no serà possible.
Haurem de reinventar un nou llenguatge
-més silenciós i íntim-
pels esmorzars de sol,
per preservar el nostre univers especial
confegit des de fa tant i tants d'anys.
Ara per ara, sé que em serà molt difícil,
però m'hi esmerçaré amb el convenciment
que sempre ens hem viscut, estimant-nos.

La senyora lletres, com deies.

 

Paro taula

Paro taula,
amb les engrunes de sol
que ens hem menjat de bon matí
damunt catifes de flors.
Ara ja ben fosc,
el temps es ralentitza,
amb un tic tac suau
i música de nit.
Descansa per retrobar demà
la lluentor del groc,
i la carícia.
N'esmorzarem de nou.