23 de març 2009

Aquest matí








Papallones.
Reviscolant revolts,
pel meu jardí.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

amb un vestit transparent, color de fulles grocverdinoses... sembla que la papallona estigue mirant-te als ulls

potser també plora... i somriu

bona nit, fanal blau

Marta ha dit...

Una magnífica lliçó de camuflatge i supervivència dins d'una magnífica bellesa.

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, aquest mateix matí, o sigui ahir al matí, vaig veure també una papallona. La va veure el Guillem mentre estàvem una estona fora prenent l'aire i el sol. Era blanca i volava sense allunyar-se massa. Vaig fer intent s de dibuixar papallones sense que me n'agradés cap. Intentaré la teva...

Fa alegria veure-les altre cop. Bona primavera!

fanal blau ha dit...

iruna,

si és que em mirava...millor amb un somriure!
un petonet rialler!

marta,

la natura té aquestes belleses...

carme,

com vols que s'allunyés si estaveu tu i en guillem fent-li companyonia al solet, eh?

del desig d'intent...wow!!!
un petó-branqueta de romaní!

Anònim ha dit...

M'agraden totes dues imatges, la teua i la de Carme.

assumpta ha dit...

Més que una fotografia, sembla tanmateix una finestra. És veu tan bé i és tan nítida que sembla que en qualsevol vagi a sortir volant.
Preciosa fotografia i dic el mateix del regal que t'ha fet la Carme, és una crack!
;)

Marta ha dit...

Les papallones tenen una bellesa especial.