19 de maig 2009

108è Joc literari d'en Tibau



En més d’una ocasió, comentant la de ramploines que anem acumulant, en Miquel em deia:

- Mira, a mi no sé què em passa, però se’m cauen les coses de les mans i es trenquen - amb un somriure sorneguer- I n’estic fart d’acumular figuretes de “bodas, bautizos y comuniones”...

El cas del Quixot de guix, no era regal de cap d’aquests events.
Li havíem regalat per fer-li la punyeta carinyosa en el seu darrer aniversari, amb un munt de notes d’amics que l’animàvem a embogir una mica. Ell que era tot control d’emocions.

I just, aquella estatueta que l’havia fet somriure...se li va trencar i decapitar quan estava treient la pols del prestatge...

- No se m’hauria pogut trencar la floreta dels collons, no...!!! -va dir.

Però, tot i així, es va quedar tant panxo...

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je... això de les figuretes m'ha fet gràcia. A mi tampoc no em sap gens de greu si se me'n trenca alguna, és més de tant en tant faig neteja deliberada.

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per la teva participació