29 de maig 2009

Sonet



SONET
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)

Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella so que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Saps que deprés d'haver-la sentit milers de vegades... no havia llegit mai a poc a poc la lletra de dalt a baix?

M'ha resultat agradablement impactant. Gràcies, maca.

Albanta ha dit...

Música i poesia amb una veu privilegiada...és un petit tresor!!

kweilan ha dit...

A mi m'agrada molt també.

Marta ha dit...

Maquíssima la poesia i magistral la interpretació de la Ma del Mar Bonet.

novesflors ha dit...

Els combats d'Amor sempre són presents, totstemps.

Joana ha dit...

M'agrada i la veu de la Maria de Mar la trobo impactant!
tens un regalet a casa meva , Fanalet :)