16 de setembre 2010

Caminar

Camins adustos
ens duen de vegades
a paranys insòlits.


9 comentaris:

Elfreelang ha dit...

I tant! M'agrada molt la foto! i els paranys insòlits!

lolita lagarto ha dit...

la foto m'encanta! els camins.. siguin com siguin que ens duguin algun lloc..!

Ada ha dit...

Si, molt bonica la foto!
De vegades els camins més difícils et porten a les solucions més fàcils... o als millors llocs!

Carme Rosanas ha dit...

Sorprenen camins
feréstecs o planers
parany de vida

horabaixa ha dit...

....i es quan, a vegades, ni podiem imaginar-ho.
Sort però, que sempre hi han companys de viatge, que fan que tot sigui més fàcil.

Moltes gràcies

Una forta abraçada

kweilan ha dit...

Bonica foto!

Mortadel.la ha dit...

Amb el teu permís: vaig a rebolcar-m'hi, pel camp, clar...

Magda ha dit...

Aixeco el cap i intento mirar enllà, enllà. Després de tant de girar, cap a dreta, cap a esquerra. Què hi ha?

joanfer ha dit...

Al cap i a la fi, tan se val com sigui el camí, si al final el parany al que ens condueix, encara que insòlit, val la pena...
Bon post, fanal! ;)