09 de març 2011
De la ciutat que mai s'acaba
De la ciutat que mai s'acaba,
tot i la pressa del temps.
De Hopper, i l'ai al cor, Le Corbusier i Man Ray.
Veure el cel, des del cel, i als teus ulls.
Escarafalls i riures incontinguts
en un carreró on la gendarmerie
persegueix, amb comicitat, uns lladregots.
Mentre nosaltres ens robem l'ànima
però sense deixar que mai,
tot i que enxampada en el delicte amorós,
resti empresonada.
I que el temps ens acompanyi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
28 comentaris:
I que el temps no empresoni aquest delicte amorós, ja que aquest vol i demana tot el temps del món.
Quin poema fanal! m'ha agradat moooltíssim! delicte amorós? tan debò un codi penal ple d'aquest delictes!
A mi també m'agrada molt... robar-se l'ànima, sense empresonar-la. Molt.
Aquest poema està prenyat de conplicitat, és un diàleg amb l'altre, amb el company del cel més íntim. Tot ell és una bella imatge.
Felicitats.
Ooooh que bonic, però que bonic... :)
el tiempo es muy suyo..
Bonic llegir paraules dolces, de lladres d'ànimes i de ciutats llunyanes on tot té cabuda.
Robar amor, lladregot de temps...
Qui pogués viure en un cel així!
petons guapa...com en saps d'escriure...punyetera :)
A mi tb m'ha agradat molt!!!
Dec estar tova... m'has fet plorar.
I que el temps acompanyi els amants sense presons! Un bell poema d'amor! A mi també m'ha encisat!
Sobre tot que el temps i la sort ens acompanyi. Preciós. Un petó i fins aviat.
molt bonic, l'he llegit unes quantes vegades per gaudir-lo millor.
Preciós encanteri.
Salut!
Gemma,
a mi també em té encantada, per que mai ens va quedar empresonada, i el temps continúa acompanyant-nos més enllà de París.
Una abraçada!
Gràcies, jomateixa!
Fins i tot jo que l'he escrit, he tornat a llegir-la més d'una vegada...:)
jordicine...
ara m'ha vingut al cap el "que la suerte nos acompañe"...;)
Un petó, guapo!
Cèlia,
una bonica història d'amor, que de manera distinta, conserva molt d'amor encara.
Anuska!!!
si ho sé, no el penjo!
vaja...
De tota manera, plorar...també va molt bé!
Un petó!
Gràcies. Kweilan! Veig que vas enfeinada perquè ara ja comprimeixes els tb! ;)
Una abraçadeta...:)
Joana...ja saps...amb el temps i els anys...
Ara que si fos lladre d'amor...
Punyetera!!! ;)
Olguen, les paraules, sempre millor dolces; i les vivències, també!
Una abraçada!
jordim,
es lo que tiene el tiempo...
benvingut!
Moltes gràcies, Guspira!
Una abraçada amb xispa! :)
Gràcies, maijo!
La complicitat hi és!
Un petó, artista!
Carme,
em sembla que tu i jo ens entenem! :)
El...elfreelang!
Jo també vull un codi penal així!
Acaba d'aprofitar els darrers bocins blancs!
Una abraçada!
Però que no ens empresoni mai, Porquet!
Un petó o un gruny simpàtic!
Publica un comentari a l'entrada