13 d’abril 2011

Del port a la terra


Del port a la terra,
salpar a la mar
amb els pensaments latents de desig d'aigua,
d'onades i sorra,
de llençols blancs
i una finestra oberta
amb brisa marinada.
I aquest blau tan nostre.


11 comentaris:

El porquet ha dit...

I quina flaire de salabror mediterrània m'has fet arribar!

Barbollaire ha dit...

Bones aquestes!!!
Ja van sortint, ja!

Salpar amb una barca
ormejada amb les flors
de la teva presència.

No hi haurà millor vela
per enfrontar tempestes.



un petó

magazine.cat ha dit...

Quines ganes de mar que en fas venir amb aquestes paraules i aquest bon temps que fa!

Maijo Ginovart ha dit...

Sí que surten, sí. Poemes i grans empreses. Tot magnífic!
Una abraçada.

Pilar ha dit...

M'agraden els versos metafòrics que ens regales avui.
La fotografia convida a pujar dins la barca i salpar.

Mònica ha dit...

Una barca que navega en terra, res és impossible!! Amb les teves fotos fas màgia!

M. Roser ha dit...

Que preciós tot plegat poema i fotos...La barca amb les restes d'escuma de mar, de sorra i de salabror ha orsat fins el jardí i abraça les flors. Es barregen el seu perfum amb sentors de mar. Jo la vull sota la meva finestra...
Una abraçada,
M. Roser

GEMMA ha dit...

Uns barca plena de flors, repleta de primavera!

Fantàstica idea.

montse ha dit...

Una barca per somniar l'impossible.

novesflors ha dit...

Les flors a la barca... quina sinestèsia tan bonica!

Carme Rosanas ha dit...

Que precioses aquestes fotos... i també el versos que els acompanyen.

I aquest blau tan nostre
que embolcalla
l'aire i el vent
i el desig i el pensament...